Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

PER SANT JORDI,
EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS, de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

«[Joan Salvat-Papasseit] És molt atípic
en la poesia catalana tradicional,
per la seva manera directa d’expressió,
davant els pretensiosos poetes noucentistes».

Joan Brossa (sobre Joan Salvat-Papasseit)


vegeu l'edició

L’edició que teniu aquí d’El poema de la rosa als llavis és especial per diferents motius: és la primera edició de l’obra, datada el 1923; és el número 2-A d’un tiratge limitat de cent exemplars en paper japó (els numerats de l’1-A fins al 25-A no sortiren a la venda, només es comercialitzaren els numerats de l’1 al 75), tots signats per l’autor, amb una coberta en pergamí i il·lustracions al frontispici de Josep Obiols; s’edità uns mesos abans de la mort del poeta (7 d’agost de 1924), i, molt especialment, conté una dedicatòria manuscrita de Salvat-Papasseit adreçada al seu germà Miquel. Aquest exemplar, juntament amb altres primeres edicions també autografiades i un petit fons d’arxiu de la família Salvat-Papasseit, es conserven a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona; de fet, és una de les poques còpies que es conserven en fons públics.
Deia Salvat-Papasseit que no estava del tot convençut de «no tindre editor que volgués exposar-hi». Explica J. V. Gavaldà Roca que el poeta esperava «ser combatut pel “contingut” d’aquest llibre, per l’exaltació de la carn, pel seu discurs eròtic». Vist d’aquesta manera no és estrany que Salvat es publiqués el llibre a l’editorial Llibreria Nacional Catalana, que ell mateix gestionava.
Aquesta obra avantguardista és plena de referències al cubisme i al futurisme, amb tintes diferents, particions de versos, signes de puntuació que sobresurten; un patchwork de paraules, formes, icones, cal·ligrames. El llibre entra amb tota la seva intensa simbologia per les paraules però també directament pels ulls.
Com a colofó, deixem que sigui Joan Fuster qui la jutgi. Ens diu sobre l’obra: «De La rosa als llavis ha pogut dir-se que és el millor poema eròtic de la poesia catalana. Podem afegir-hi, sense por d’exagerar, que és un dels millors poemes eròtics de la literatura europea».
Per acabar, agraïm a la família Obiols que ens hagi autoritzat, generosament, a reproduir les il·lustracions del pintor Josep Obiols, l’obra del qual es difon des del web www.josepobiols.cat.

Josep M. Turiel
Biblioteca de Lletres