DIRECTORES DE CINE EN CATALUÑA. De la A a la Z

Apartados

Información

INICIO

Versión impresa

Índice de directores

 

Índice de directores

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

MACIÁN, Francisco

Francisco Macián Blasco

Barcelona, 1929 - 1976. Desarrolló una importante labor en el cine publicitario obteniendo diversos premios. Gran aficionado al dibujo animado, sería el primer presidente del Club DIN, entidad que agrupa los dibujantes de comics. Fue el inventor del sistema M-Tecnofantasy: las acciones se filman con seres humanos que luego desaparecen totalmente, pero sobre cuyos movimientos se hacen los dibujos. Su hijo ha continuado su labor.

Barcelona, 1929 - 1976. Desenvolupà una important tasca al cinema publicitari obtenint diversos premis. Gran aficionat al dibuix animat, seria el primer president del Club DIN, entitat que agrupa els dibuixants de còmics. Fou l’inventor del sistema M-Tecnofantasy: les accions es filmen amb éssers humans que després desapareixen totalment, però sobre els moviments dels quals es fan els dibuixos. El seu fill ha continuat la seva tasca.

Barcelona, 1929 - 1976. He did an important work in commercial cinema and was awarded several prizes. He was an enthusiast of cartoons and became the first president of Club DIN, an organization that brings together comic book artists. He invented the system M-Tecnofantasy: the actions are filmed with humans and afterwards they completely disappear but on the top of their movements the cartoons are drawn. His son continued his work.

1966
El mago de los sueños

1976
Memoria

MACÍAS, Belén

Belén Macías Pérez

Tarragona, 1970. Tras cursar estudios superiores en Madrid se licencia en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense y se diploma en la real Escuela Superior de Arte Dramático. Estudio un curso de guión en la Escuela de Cine y TV de San Antonio de Los Baños (Cuba). Ha trabajado como guionista para diversas series y programas de la pequeña pantalla y ha dirigido obras de teatro, publicidad y televisión. Su primer corto, El puzzle, lo dirigió en el 2000.

Tarragona, 1970. Després de cursar estudis superiors a Madrid, es llicencia en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense i es diploma a la real Escuela Superior de Arte Dramático. Estudià un curs de guió a l’Escola de Cinema i TV de San Antonio de Los Baños (Cuba). Ha treballat com a guionista per diverses sèries i programes de la petita pantalla i ha dirigit obres de teatre, publicitat i televisió. El seu primer curt, El puzzle, el dirigí l’any 2000.

Tarragona, 1970. After getting the College Degree in Madrid she graduated in Informational Sciences at the Universidad Complutense and obtained a diploma at the “real Escuela Superior de Arte Dramático”. She studied scriptwriting at the “Escuela de Cine y TV de San Antonio de Los Baños (Cuba)”. She worked as screenwriter for several TV serials and programmes and has directed theatre plays, advertising and television. She directed her first short movie, El puzzle, in 2000.

2008
El patio de mi cárcel

MADRID, Luis de la

Luis de la Madrid Soria

Barcelona, 1968. Estudió cinematografía en la Escola de Mitjans Audiovisuals de l’Ajuntament de Barcelona entre 1989 y 1991 y, posteriormente, realizó el Curso Superior de Cinematografía, en la especialidad de Montaje, impartido por la Generalitat de Catalunya. Desde 1992 ha trabajado profesionalmente en distintos campos de la industria audiovisual, especialmente como montador de películas y entre sus trabajos destacan El espinazo del diablo (2001) de Guillermo del Toro, Faust, la venganza está en la sangre (2001) de Brian Yuzna o Los sin nombre (1999) y Darkness (2002) de Jaume Balagueró. Fue nombrado profesor de la EMAV en 1998.

Barcelona, 1968. Estudià cinematografia a l’Escola de Mitjans Audiovisuals de l’Ajuntament de Barcelona entre 1989 i 1991 i, posteriorment, realitzà el Curs Superior de Cinematografia, a l’especialitat de Muntatge, impartit per la Generalitat de Catalunya. Des de 1992 ha treballat professionalment a diferents camps de la indústria audiovisual, especialment com a muntador de pel·lícules i entre els seus treballs destaquen El espinazo del diablo (2001) de Guillermo del Toro, Faust, la venganza está en la sangre (2001) de Brian Yuzna o Els sense nom (1999) y Darkness (2002) de Jaume Balagueró. Va ser nomenat professor de l’EMAV al 1998.

Barcelona, 1968. He studied cinema at the “Escola de Mitjans Audiovisuals de l’Ajuntament de Barcelona” between 1989 and 1991 and, later on, he coursed the “Curs Superior de Cinematografia” in the specialization of Film Edition, given by the Generalitat de Catalunya. From 1992 he worked professionally in different field of the audiovisual industry, specifically as a film editor. Among his works stand out: El espinazo del diablo (2001) by Guillermo del Toro, Faust, la venganza está en la sangre (2001) by Brian Yuzna or Els sense nom (1999) and Darkness (2002) by Jaume Balagueró. He was appointed teacher of the EMAV in 1998.

2005
La monja

MALDONADO, Víctor

Víctor Maldonado Arauz

Barcelona, 1978. Es cofundador de Animal Studio, dedicada a servicios de animación e ilustración, y también de Mad Hatter Studio, dedicada a la creación y desarrollo de proyectos de animación (idea original, guión, diseño de personajes, storyboards y dirección artística) para cine, televisión e Internet.  Ha trabajado para D’Ocon Films, Cromosoma y BRB Internacional. Ha creado también personajes para videoclips animados y trabajos de publicidad para la empresa Animandus y para Filmax Animation.

Barcelona, 1978. És cofundador d’Animal Studio, dedicada a serveis d’animació i il·lustració, i també de Mad Hatter Studio, dedicada a la creació i desenvolupament de projectes d’animació (idea original, guió, disseny de personatges, storyboards i direcció artística) per a cinema, televisió i Internet. Ha treballat per a D’Ocon Films, Cromosoma i BRB Internacional. Ha creat també personatges per a videoclips animats i treballs de publicitat per a l’empresa Animandus i per Filmax Animation.

Barcelona, 1978.He was the co-founder of Animal Studio, a company that offers animation and illustrative services and also of Mad Hatter Studio, which does creation and developing of animation projects (original idea, scriptwriting, character’s design, storyboards and artistic direction) for cinema, television and Internet. He worked for D’Ocon Films, Cromosoma and BRB Internacional. He also created characters for video clips and advertising works for the companies Animandus and Filmax Animation.

2007
Nocturna / Nocturna (codir. Adrià García)

MANGRANÉ, Daniel

Daniel Mangrané Mangrané

Tortosa (Tarragona), 1910 - Barcelona, 1985. Reconocido químico e hijo del industrial catalán Daniel Mangrané Escardó, propietario de la distribuidora Huguet-Selecciones Capitolio, fue guionista y autor, en 1937, de la música del film político Nuevos ideales, de Salvador de Alberich. Ha pasado a la historia por su primer largometraje, el wagneriano Parsifal. Su primo Fernando produjo el film Aventuras del capitán Guido (Jacinto Godoy, 1946).

Tortosa (Tarragona), 1910 - Barcelona, 1985. Reconegut químic i fill de l’industrial català Daniel Mangrané Escardó, propietari de la distribuïdora Huguet-Selecciones Capitolio, fou guionista i autor, al 1937, de la música del film polític Nuevos ideales, de Salvador de Alberich. Ha passat a la història pel seu primer llargmetratge, el wagnerià Parsifal. El seu cosí Fernando produí el film Aventuras del capitán Guido (Jacinto Godoy, 1946).

Tortosa (Tarragona), 1910 - Barcelona, 1985. He was a well-known chemist and son of the Catalan industrialist Daniel Mangrané Escardó. He was the owner of the distribution company Huguet-Selecciones Capitolio and was scriptwriter and author of the soundtrack of the political film of 1937 called Nuevos ideales, by Salvador de Alberich. He has gone down in history thanks to his feature film, Parsifal. His cousin Fernando produced the film called Aventuras del capitán Guido (Jacinto Godoy, 1946).

1951
Parsifal (codir. Carlos Serrano de Osma)

1953
El duende de Jerez

MAÑÁ, Laura

Laura Mañá Alvarenga

Barcelona, 1968. Compaginó sus estudios de interpretación con los de Técnica de Empresas Turísticas, y en 1990 debutó en la gran pantalla. Desde entonces ha trabajado tanto con directores españoles –Bigas Luna, Vicente Aranda, Agustín Díaz Yanes– como extranjeros –Jochen Richter, Jean Denis Roberts o Michael Bray–, debido a su conocimiento de varios idiomas. Destaca también por su experiencia como escritora. Con Un mundo numérico obtuvo el primer premio en el concurso nacional Gabriel Aresti (Bilbao). Dirigió su primer cortometraje, Palabras / Paraules, en 1996.

Barcelona, 1968. Compaginà els seus estudis d’interpretació amb els de Tècnica d’Empreses Turístiques i al 1990 debutà a la gran pantalla. Des de llavors ha treballat tant amb directors espanyols –Bigas Luna, Vicente Aranda, Agustín Díaz Yanes– com estrangers –Jochen Richter, Jean Denis Roberts o Michael Bray–, degut al seu coneixement de diverses llengües. Destaca, també, per la seva experiència com a escriptora. Amb Un mundo numérico obtingué el primer premi al concurs nacional Gabriel Aresti (Bilbao). Dirigí el seu primer curtmetratge, Palabras / Paraules, al 1996.

Barcelona, 1968. She combined her interpretation studies with the ones of “Tècnica d’Empreses Turístiques”. In 1990 she made her debut in cinema and from then on she worked for Spanish directors –Bigas Luna, Vicente Aranda, Agustín Díaz Yanes– and foreigner directors –Jochen Richter, Jean Denis Roberts or Michael Bray–, thanks to the fact that she spoke several languages. She also stands out because of her experience as a writer. With her work Un mundo numérico she was awarded the first prize at the national competition Gabriel Aresti (Bilbao). She directed her first short movie, Palabras / Paraules, in 1996.

1999
Sexo por compasión

2002
Palabras encadenadas

2004
Morir en San Hilario


2009
Ni Dios, ni patrón, ni marido


2010
La vida empieza hoy

MARIMÓN, Fermín

Fermín Marimón Marimón

El Prat de Llobregat (Barcelona), 1932. Exhibidor y miembro de cine-clubs locales, realizó numerosos cortometrajes, alguno de los cuales fue galardonado en certámenes amateurs, pasando después al campo de la publicidad. Su primer largometraje sufrió un ostracismo de dos años hasta que pudo ver la luz en Barcelona. El ayuntamiento de su ciudad natal inauguró, en el 2008, una exposición retrospectiva de su obra.

El Prat de Llobregat (Barcelona), 1932. Exhibidor i membre de cine-clubs locals, realitzà nombrosos curtmetratges, algun dels quals fou guardonat a certàmens amateurs, passant després al camp de la publicitat. El seu primer llargmetratge patí un ostracisme de dos anys fins que va poder veure la llum a Barcelona. L’ajuntament de la seva ciutat natal inaugurà, al 2008, una exposició retrospectiva de la seva obra.

El Prat de Llobregat (Barcelona), 1932. He was a showman and a member of local film clubs and directed several short movies – some of them were awarded in amateur competitions – and afterwards worked for the advertising sector. His first feature film suffered an ostracism of two years until it could be shown in Barcelona. The city council of his native town opened, in 2008, a retrospective exposition of his work.

1978
L'exhibidor / El exhibidor

MARIMÓN, Joan

Joan Marimón Padros

El Prat de Llobregat (Barcelona), 1960. Hijo de Fermín Marimón. Licenciado en Historia del Arte por la UB. Tiene una larga experiencia como guionista para series de TV3, TVE, Canal Sur o Televisión de Galicia y como profesor en el Taller de Guión de Rodar y Rodar de Barcelona y de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo de Valencia (2002-2004). Es autor junto con Jesús Ramos del Diccionario del Guión Audiovisual (2003). Ha dirigido varios cortos como 4 (2000), El rostro transmutado (2002) o El viatger acolorit (2004).

El Prat de Llobregat (Barcelona), 1960. Fill de Fermín Marimón. Llicenciat en Història de l’Art per la UB. Té una llarga experiència com a guionista per a sèries de TV3, TVE, Canal Sur o Televisión de Galicia i com a professor al Taller de Guió de Rodar i Rodar de Barcelona i de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo de València (2002-2004). És autor, juntament amb Jesús Ramos, del Diccionario del Guión Audiovisual (2003). Ha dirigit diversos curts com ara 4 (2000), El rostro transmutado (2002) o El viatger acolorit (2004).

El Prat de Llobregat (Barcelona), 1960. He is the son of Fermín Marimón. He graduated in Art History at UB. He has a long experience as scriptwriter for serials of the TV channels: TV3, TVE, Canal Sur or Televisión de Galicia and as a teacher of the workshop “Taller de Guió de Rodar i Rodar de Barcelona” and of the “Universitat Internacional Menéndez y Pelayo de València” (2002-2004). He is the author, together with Jesús Ramos, of the Diccionario del Guión Audiovisual (2003). He has directed several short movies such as 4 (2000), El rostro transmutado (2002) or El viatger acolorit (2004).

2007
Pactar amb el gat / Pactar con el gato

MARQUINA, Luis

Luis Marquina Pichot

Barcelona, 1904 - Madrid, 1980. Hijo del escritor Eduardo Marquina, debutó como director técnico para la productora CEA, en 1934. Al estallar la Guerra Civil española se trasladó a Argentina y continuó como realizador y guionista. A su regreso, trabajó en el Departamento Nacional de Cinematografía y fue profesor de Producción y también de Tecnología y Montaje en el IIEC. En 1944 colaboró junto a Abel Gance en un film inacabado: Sol y sombra de Manolete. En 1955, Marquina creó su propia productora, D.I.A. Fue guionista y jefe de producción en algunos programas de TVE.

Barcelona, 1904 - Madrid, 1980. Fill de l’escriptor Eduardo Marquina, debutà com a director tècnic per a la productora CEA, el 1934. En esclatar la Guerra Civil espanyola es traslladà a Argentina i continuà com a realitzador i guionista. Quan retornà, va treballar al Departamento Nacional de Cinematografía i fou professor de Producció i també de Tecnologia i Muntatge al IIEC. El 1944 col·laborà, juntament amb Abel Gance, en un film inacabat: Sol y sombra de Manolete. El 1955, Marquina creà la seva pròpia productora, D.I.A. Fou guionista i cap de producció per alguns programes de TVE.

Barcelona, 1904 - Madrid, 1980. He was the son of the writer Eduardo Marquina and made his debut as technician director for the production company CEA, in 1934. When the Spanish Civil War started he moved to Argentina and kept working as a director and scriptwriter. When he returned he worked for the “Departamento Nacional de Cinematografía” and was teacher of Production and also of Technology and Editing at IIEC. In 1944 he collaborated, together with Abel Gance, in an unfinished film: Sol y sombra de Manolete. In 1955, Marquina founded his own production company, D.I.A. He was scriptwriter and head of production of some programmes for TVE.

1935
Don Quintín el Amargao

1936
El bailarín y el trabajador

1940
La chismosa (codir. Enrique T. Susini)
Celuloides cómicos (codir. Enrique Jardiel Poncela)
El último húsar

1941
Yo soy mi rival (codir. Mario Bonnard)
Su hermano y él
Torbellino

1942
Malvaloca
Vidas cruzadas

1943
Noche fantástica

1944
Santander, la ciudad en llamas

1948
Doña María la Brava

1949
Filigrana

1950
El capitán veneno

1951
Manchas de sangre (codir. Edward Dein)
Quema el suelo

1952
Amaya

1953
Así es Madrid

1954
Alta costura
Las últimas banderas

1956
Aventura para dos (codir. Don Siegel)

1958
Historia de un joven pobre (codir. Marino Girolani)

1960
Adiós Mimí Pompón

1961
Ventolera
La viudita naviera


1962
La batalla del domingo

1964
Valiente

1968
Cerco de terror
Tuset Street
(dirigida por Jordi Grau, pero acabada y firmada por Luis Marquina)

MARRO, Albert

Albert Marro Fornelio

Barcelona, 1876 - 1956. En 1902 se asoció con el empresario Lluís Macaya y juntos obtuvieron la representación de la casa Pathé. De forma independiente editó algunas películas. Se inició en 1905 como operador al lado de Segundo de Chomón. En 1906 creó con Ricard de Baños la productora Hispano Film. A partir de 1914, Marro continúa sólo al frente de la empresa hasta que un incendio en 1918 destruyó los estudios. Aunque intentó reconstruir su productora no pudo, ya que este prolífico pionero del cine catalán no contó con los suficientes medios económicos. Con Jordi Robert, su colaborador en Barcelona y sus misterios, había dado a luz anteriormente la llamada Serie Oro del Arte Trágico (1914-1915).

Barcelona, 1876 - 1956. El 1902 s’associà amb l’empresari Lluís Macaya i junts obtingueren la representació de la casa Pathé. De manera independent edità algunes pel·lícules. El 1905 s’inicià com a operador al costat de Segundo de Chomón. El 1906 creà, amb Ricard de Baños, la productora Hispano Film. A partir de 1914, Marro continuà sol al capdavant de l’empresa fins que un incendi, al 1918, destruí els estudis. Tot i que intentà reconstruir la seva productora no va poder, ja que, aquest prolífic pioner del cinema català no comptava amb prou mitjans econòmics. Amb Jordi Robert, el seu col·laborador a Barcelona y sus misterios, havia donat a llum, anteriorment, a l’anomenada Serie Oro del Arte Trágico (1914-1915).

Barcelona, 1876 - 1956. In 1902 he was associated with the businessman Lluís Macaya and they obtained the representation of Pathé. He edited some films independently. In 1905 he started as cameraman next to Segundo de Chomón. In 1906 he created, together with Ricard de Baños, the production company Hispano Film. Since 1914, Marro kept leading the firm alone until 1918, when a fire burned down the studios. Even though he tried to rebuild his production company he did not have enough financial means. Together with Jordi Robert, his collaborator in Barcelona y sus misterios, he had already created the known as Serie Oro del Arte Trágico (1914-1915).

1904
Visita a Montserrat
Viaje a Italia
Panorama del parque

1905
Barcelona. Navidad de 1904
Cásate y verás
(codir. Ricard de Baños)
Gira al parque Güell (codir. Baños)
La masía catalana
Los parques de Barcelona
El Tibidabo

1906
Ampurias
Ibiza
Menorca
Tarragona romana

1907
Lérida
París, la ciudad de la luz
Roma y las ruinas romanas
Batalla de flores en Valencia
(codir. Baños)

1908
Don Juan Tenorio (codir. Baños)
La casa de los duendes

1909
Destino trágico (codir. Baños)
Homenaje a Guimerà en la plaza Cataluña (codir. Baños)
Locura de amor (codir. Baños)

1910
El acantilado (codir. Baños)
Baixant de la font del gat (codir. Baños)
Don Juan de Serrallonga o Los bandoleros de las guillerías (codir. Baños)
Justicia de Felipe II (codir. Baños)
La usurpadora (codir. Baños)

1911
Carmen o La hija del bandido (codir. Baños)
Celos gitanos (codir. Baños)
Los dos hermanos (codir. Baños)
El joyero (codir. Baños)
La madre (codir. Baños)
Noche de sangre (codir. Baños)
El sueño milagroso (codir. Baños)
La venganza del cadáver (codir. Baños)

1912
El alcohólico (codir. Baños)
Los amantes de Teruel (codir. Baños)
La careta verde (codir. Baños)
La carta delatora (codir. Baños)
Don Pedro el Cruel (codir. Baños)
Doña Laura y sus pretendientes (codir. Baños)
La mano de Juanita (codir. Baños)
Secreto de confesión (codir. Baños)

1913
El amigo del alma (codir. Baños)
Un cuento de Navidad (codir. Baños)
Un drama en Aragón (codir. Baños)
La fuerza del destino (codir. Baños)
Magda (codir. Baños)
De muerte a vida (codir. Baños)

1914
Alexia, la niña del misterio
Un drama en Aragón
El beso de la muerte
El león de la sierra
La tragedia del destino
Los muertos hablan
La deuda del pasado
Entre naranjos
(codir. Vicente Blasco-Ibáñez)
Diego Corrientes
La chavala
Amor andaluz o Carceleras
(codir. Ricard de Baños)
Rosalinda (codir. Baños)
Sacrificio (Entre ruinas) (codir. Baños)

1915
La pena del talión
Las víctimas de la fatalidad
Su mejor testigo
La echadora de cartas
Los ladrones del gran mundo
Dos guapos frente a frente
(codir. Baños)

1916
Barcelona y sus misterios o Los misterios de Barcelona (codir. Jordi Robert)
El testamento de Diego Rocafort (codir. Robert)
Elva
La secta de los misteriosos o La secta mora
Los polvos del rata o Los polvos del ratero
(codir. Ricard de Baños)
Su mismo juez (codir. Baños)

1917
Almas torturadas
Inocente o culpable
El manuscrito de una madre

MARSILLACH, Adolfo

Adolfo Marsillach Soriano

Barcelona, 1928 - Madrid, 2002. Estudió Derecho antes de trabajar en el cuadro escénico de Radio Barcelona. Famoso actor y director teatral, debutó en el cine como intérprete en el año 1947. Su único largometraje como realizador fue la adaptación de una obra de Ramón María del Valle-Inclán.

Barcelona, 1928 - Madrid, 2002. Estudià Dret abans de treballar al quadre escènic de Radio Barcelona. Famós actor i director teatral, debutà al cinema com a intèrpret l’any 1947. El seu únic llargmetratge com a realitzador fou l’adaptació d’una obra de Ramón María del Valle-Inclán.

Barcelona, 1928 - Madrid, 2002. He studied Law before starting working for Radio Barcelona. He was a popular actor, a theatre director and made his debut as an actor in cinema in 1947. His only feature film as a director was the screen version of a work of Ramón María del Valle-Inclán.

1972
Flor de santidad

MARTÍ GELABERT, Alexandre

Alexandre Martí Gelabert

Barcelona, 1918. Debutó en el mundo del cine en 1962 como guionista y jefe de producción de la mano de Julio Salvador. Ese mismo año creó la productora Urania Films. Su primera película fue rodada en catalán, pero más tarde tuvo que ser doblada al castellano para poder ser exhibida. La versión catalana no se estrenó comercialmente hasta 1981.

Barcelona, 1918. Debutà al món del cinema el 1962 com a guionista i cap de producció de la mà de Julio Salvador. Aquell mateix any creà la productora Urania Films. La seva primera pel·lícula fou rodada en català, però més tard va haver de ser doblada al castellà per poder ser exhibida. La versió catalana no s’estrenà comercialment fins al 1981.

Barcelona, 1918. He made his debut in the world of cinema in 1962 as scriptwriter and head of production together with Julio Salvador. The same year he founded the production company Urania Films. His first movie was shot in Catalan but later on it had to be dubbed into Spanish in order to be shown. The Catalan version was not commercially shown until 1981.

1968
Elisabet / Elisabeth

1974
El secreto de la momia egipcia

MARTÍ GICH, Antoni

Antoni Martí Gich

La Bisbal d’Empordà (Girona), 1947. Estudió publicidad en la Escuela Massana de Barcelona. Su actividad cinematográfica comenzó dentro del formato sub-standard con el rodaje de una veintena de títulos entre 1968 y 1980. Ese año realizó un film basado en cuentos populares catalanes, Contes a la vora del bosc, protagonizado por el grupo teatral U de Cuc y dirigido por Francesc Alborch. Fue del colectivo Nous realitzadors catalans.

La Bisbal d’Empordà (Girona), 1947. Estudià publicitat a l’Escola Massana de Barcelona. La seva activitat cinematogràfica començà dins del format sub-standard amb el rodatge d’una vintena de títols entre 1968 i 1980. Aquell any realitzà un film basat en contes populars catalans, Contes a la vora del bosc, protagonitzat pel grup teatral U de Cuc i dirigit per Francesc Alborch. Fou del col·lectiu Nous realitzadors catalans.

La Bisbal d’Empordà (Girona), 1947. He studied advertising at the “Escola Massana de Barcelona”. His cinema activity started with the sub-standard format, shooting over twenty titles between 1968 and 1980. That year he directed a film based on popular Catalan tales, Contes a la vora del bosc, starred in by the theatre group “U de Cuc” and directed by Francesc Alborch. He was member of the collective “Nous realitzadors Catalans”.

1978
Hic Digitur Dei

1987
Una nit a Casa Blanca / Una noche en Casablanca

MARTÍ, Octavi

Octavi Martí Coll

Barcelona, 1953. Ha sido crítico cinematográfico en diversas publicaciones, como Dirigido o Tele-eXpres. Asimismo, ha realizado diversas colaboraciones para TV3 como, por ejemplo, Cinema 3 y El món del cinema. Responsable de Cine Classics, para Canal Satélite Digital, y corresponsal en Francia del diario El País. En el 2011 fue nombrado director adjunto de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Su último libro es Gonzalo Herralde. Cineasta cívic (2011). 

Barcelona, 1953. Ha estat crític cinematogràfic per a diverses publicacions, com Dirigido o Tele-eXpres. Així mateix, ha realitzat diverses col·laboracions per TV3 com, per exemple, Cinema 3 i El món del cinema. Responsable de Cine Classics, per Canal Satélite Digital, i corresponsal a França del diari El País. El 2011 va ser nomenat director adjunt de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. El seu últim llibre és Gonzalo Herralde. Cineasta cívic (2011).

Barcelona, 1953. He was cinema reviewer for several publications such as Dirigido or Tele-eXpres. He has also directed several collaborations for TV3 such as Cinema 3 and El món del cinema. He was responsible of Cine Classics, for Canal Satélite Digital, and correspondent in France for the newspaper El País. In 2011 he was appointed deputy director of the Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. His latest book is Gonzalo Herralde. Cineasta cívic (2011).

1980
Objetivo sexo (episodio La cámara, los otros están codir. Jordi Cadena, Domènec Font y Ramón Sala)

1989
Verònica L. (Una dona al meu jardí) (codir. Antoni Padrós) / Verónica L. (Una mujer en mi jardín)

MARTÍN FERRERA, Carlos

Carlos Martín Ferrera

Riotinto (Huelva), 1974. Tras cursar estudios de dirección cinematográfica, dirige varios cortometrajes como Sombras en la pared (2002) y El Barbero (2003). En 2001 inicia su actividad en el sector audiovisual, realizando los documentales televisivos Pau Gasol, el sueño americano (2001) y Mineros de Riotinto (2002). Es uno de los fundadores de la productora Discóbolo Films en Barcelona con la que emprende su primer largo.

Riotinto (Huelva), 1974. Després de cursar estudis de direcció cinematogràfica, dirigeix diversos curtmetratges com ara Sombras en la pared (2002) i El Barbero (2003). El 2001 inicia la seva activitat al sector audiovisual, realitzant els documentals televisius Pau Gasol, el sueño americano (2001) i Mineros de Riotinto (2002). És un dels fundadors de la productora Discóbolo Films a Barcelona amb la qual emprèn el seu primer llarg.

Riotinto (Huelva), 1974. After he coursed cinematographic direction, he directed several short movies such as Sombras en la pared (2002) and El Barbero (2003). In 2001 he started his activity in the audiovisual sector, directing the TV documentaries Pau Gasol, el sueño americano (2001) and Mineros de Riotinto (2002). He is one of the founders of the production company Discóbolo Films in Barcelona with which he started his first feature film.

2005
Zulo


2009
Suspicious minds

MARTÍN, Andreu

Andreu Martín Farrero

Barcelona, 1949. Ha escrito diversas novelas negras y colaborado como guionista con los principales directores españoles, Fernando Colomo y Vicente Aranda, entre otros. En 1989 dirigió su único largometraje.

Barcelona, 1949. Ha escrit diverses novel·les negres i col·laborat com a guionista amb els principals directors espanyols, Fernando Colomo i Vicente Aranda, entre d’altres. El 1989 dirigí el seu únic llargmetratge.

Barcelona, 1949. He wrote several black novels and collaborated with a scriptwriter with the main Spanish directors, Fernando Colomo and Vicente Aranda, among others. In 1989 he directed his only feature film.

1989
Sauna / Sauna

MARTÍNEZ COMPANY, Elisa

Elisa Martínez Company

Palma (Mallorca), 1981. Estudia cine en el CECC en la especialidad de dirección cinematográfica. Ha realizado colaboraciones en rodajes amateurs así como trabajos en rodajes profesionales y como regidora en un teatro.

Palma (Mallorca), 1981. Estudia cinema al CECC a l’especialitat de direcció cinematogràfica. Ha realitzat col·laboracions a rodatges amateurs, així com feines a rodatges professionals i com a regidora en un teatre.

Palma (Mallorca), 1981. She studied cinema at CECC in the speciality of cinematographic direction. He collaborated in amateur shootings and also in works for professional shootings and worked as councilwoman in a theatre.

2004
200 Km. (codir. Itati Moyano, Ricard Carbonell Saurí, Marcos Iglesias Pérez, Aymar del Amo Alcocer, Nora B. González, Nuria Campabadal Turno, Tània Balló Colell, Óscar M. Chamorro, Roger Comella, Cristina Pérez Ruiz, David Linares Pérez, Sandra Ruesga y Ruth Somalo, realizada bajo el nombre de Discusión 14)

MASCARÓ, Miquel

Miquel Mascaró Oliver

Llucmajor (Mallorca), 1966. Se licenció en Informática en 1992 en la Universitat de les Illes Balears y desde esa fecha es profesor en ella. En 1991 realizó el Master de Art en Síntesis de Imágenes y Animación por Ordenador en la Middlesex University (Reino Unido) y el Digital Master en el Silicon Studio de Los Angeles (Estados Unidos) en 1996. Ha impartido clases en la Universidad de A Coruña y en la UPF. Junto a Josep Hernández fundó la productora Alerta a Caure en 1998 y tres años después Armadillo Pictures.

Llucmajor (Mallorca), 1966. Es llicencià en Informàtica el 1992 a la Universitat de les Illes Balears i des d’aquella data n’és professor. El 1991 realitzà el Màster d’Art en Síntesi d’Imatges i Animació per Ordinador a la Middlesex University (Regne Unit) i, al 1996, el Digital Màster al Sillicon Studio de Los Angeles (Estats Units). Ha impartit classes a la Universitat de A Coruña i a la UPF. Juntament amb Josep Hernández, fundà la productora Alerta a Caure al 1998 i, tres anys després, Armadillo Pictures.

Llucmajor (Mallorca), 1966. He obtained a Bachelor in Computer Science in 1992 at the “Universitat de les Illes Balears” and from then on he is a professor of this University. In 1991 he did the “Màster d’Art en Síntesi d’Imatges i Animació per Ordinador a la Middlesex University” (United Kingdom) and, in 1996, the “Digital Màster al Sillicon Studio de Los Angeles” (United States). He gave lessons at the “Universidad de A Coruña” and at UPF. Together with Josep Hernández he founded the production company Alerta a Caure in 1998 and three years later Armadillo Pictures.

2000
Funerària independent / Funeraria independiente (codir. Josep Hernández)

MASLLORENS, Raimond

Raimond Masllorens Escubòs

Barcelona, 1965. Estudió Imagen y Sonido en el Instituto de RTVE. Autor del corto Qui punyetes som (1986) y realizador de diversos programas para la televisión como Va de cine o Terra de pas para TVE, entre otros. Su debut como director de largometrajes fue en régimen de cooperativa. En 1988 fundó La Productora desde donde produjo y realizó diversos programas televisivos, TV-Movies y largometrajes cinematográficos, hasta que vendió su participación al grupo Lavínia.

Barcelona, 1965. Estudià Imatge i So a l’Institut de RTVE. Autor del curt Qui punyetes som (1986) i realitzador de diversos programes per a televisió com Va de cine o Terra de pas per a TVE, entre d’altres. El seu debut com a director de llargmetratges fou en règim de cooperativa. El 1988 fundà La Productora, des d’on produí i realitzà diversos programes televisius, TV-Movies i llargmetratges cinematogràfics fins que vengué la seva participació al grup Lavínia.

Barcelona, 1965. He studied Image and Sound at the “Instituto de RTVE”. He is the author of the short movie Qui punyetes som (1986) and producer of several TV programmes such as Va de cine or Terra de pas for TVE, among others. He made his debut as a director of feature films in a cooperative. In 1988 he founded La Productora, producing and directing several TV programmes, TV-Movies and cinematographic feature films until he sold his participation to the firm called Lavínia.

1993
Ni un pam de net / Todo falso

2005
Sin ti

MASSATS, Ramon

Ramon Massats

Caldes de Montbuí (Barcelona), 1931. Fotógrafo de profesión, antes de dirigir su primer y único largometraje había realizado varios cortos. Junto a Mario Camus dirigió la serie Si las piedras hablaran para TVE.

Caldes de Montbuí (Barcelona), 1931. Fotògraf de professió, abans de dirigir el seu primer i únic llargmetratge havia realitzat diversos curts. Juntament amb Mario Camus dirigí la sèrie Si las piedras hablaran per a TVE.

Caldes de Montbuí (Barcelona), 1931. He is a professional photographer and he had directed several short movies before he directed his first and only feature film. Together with Mario Camus he directed the serial Si las piedras hablaran for TVE.

1970
Topical Spanish

MATELDI, Godofredo

Godofredo Mateldi Belli

La empresa italiana Cines envió a una serie de directores, como por ejemplo, Giovanni Doria, para rodar una serie de películas, aunque al final fundaron la filial Film de Arte Español. Mateldi, que era actor, fue de los pocos que acabó instalándose en la Ciudad Condal donde interpretó diversos films, realizó varias películas y fue director artístico de tres productoras cinematográficas.

L’empresa italiana Cines envià a una sèrie de directors com, per exemple, Giovanni Doria, per rodar una sèrie de pel·lícules, encara que, al final, van fundar la filial Film de Arte Español. Mateldi, que era actor, fou dels pocs que acabà instal·lant-se a la Ciutat Comtal on interpretà diversos films, realitzà vàries pel·lícules i fou director artístic de tres productores cinematogràfiques.

The Italian company Cines sent several directors such as Giovanni Doria to shoot some films even if, in the end, they founded the affiliate Film de Arte Español. Mateldi, that was an actor, was one of the few that ended up settling down in Barcelona and there he interpreted several films, directed some films and became the artistic director of three cinema production companies.

1915
Redención

1916
Amor y lágrimas
La cortina roja
La mejor venganza
El secreto de una madre

1917
En pos de la ilusión
La mano roja
Pero el amor venció


1918
Amor parricida
Los aventureros del crimen
El bastardo
Culpa y expiación
Nobleza de alma

1920
La fuerza de los débiles

MATEU ADROVER, Jaume

Jaume Mateu Adrover

Palma (Mallorca), 1964. Tras licenciarse en Ciencias por la Información en la UAB en 1988, empezó a trabajar en TVE de Sant Cugat (Barcelona). Gracias a una beca se formó como cineasta en la American Film Institute de los Angeles donde trabajó en varios proyectos cinematográficos. A su regreso se estableció de nuevo en Barcelona. Ha colaborado como realizador y guionista en programas de Telecinco, Antena 3 y TV3, además de reportero gráfico para prensa en diversos países de Sudamérica.

Palma (Mallorca), 1964. Després de llicenciar-se en Ciències de la Informació a la UAB al 1988, començà a treballar a TVE de Sant Cugat (Barcelona). Gràcies a una beca es formà com a cineasta a l’American Film Institute de Los Angeles on treballà en diversos projectes cinematogràfics. Quan retornà s’establí de nou a Barcelona. Ha col·laborat com a realitzador i guionista a programes de Telecinco, Antena 3 i TV3, a més de reporter gràfic per a premsa a diversos països de Sud-amèrica.

Palma (Mallorca), 1964. After obtaining a Bachelor in Informational Sciences at UAB in 1988, he started working for TVE of Sant Cugat (Barcelona). Thanks to a grant he could get an education as a cineaste at the l’American Film Institute of Los Angeles where he worked in several cinematographic projects. When he went back he settled down in Barcelona. He collaborated as a producer and screenwriter for programmes of Telecinco, Antena 3 and TV3, and also as press photographer for press of several South American countries.

2007
Fuerte Apache

MAYOL, Manel

Manel Mayol

Barcelona, 1968. Licenciado en Bellas Artes por la UB en 1992. Estudió fotografía en el Huddersfield Technical College del Reino Unido en 1986. Ha realizado diversos documentales para televisiones y productoras. Su primer documental estrenado en cine narra la agresión que comete la compañía eléctrica Endesa contra la comunidad mapuche en los Andes chilenos por la construcción de la gigantesca presa Ralco en el alto rio Bío-Bío. Su segundo largo es un retrato intimista del artista Pau Riba.

Barcelona, 1968. Llicenciat en Belles Arts per la UB al 1992. Estudià fotografia al Huddersfield Technical College de Regne Unit al 1986. Ha realitzat diversos documentals per a televisions i productores. El seu primer documental estrenat al cinema narra l’agressió que comet la companyia elèctrica Endesa contra la comunitat mapuche als Andes xilens per la gegantesca construcció de la presa Ralco, situada a l’alt riu Bío-Bío. El seu segon llarg és un retrat intimista de l’artista Pau Riba.

Barcelona, 1968. He obtained a Bachelor of Arts at UB in 1992. He studied photography at Huddersfield Technical College of United Kingdom in 1986. He directed several documentaries for televisions and production companies. His first documentary shown in cinema tells the story of the aggression that commits the electric company Endesa against the “mapuche” community of the Chilean Andes because of the huge construction of the dam Ralco, placed at the high river Bío-Bío. His second feature film is an intimist portrayal of the artist Pau Riba.

2006
Apága y vámonos
Deixa’m en Pau

MINGUELL, Joan

Joan Minguell Soriano

Barcelona, 1950. Antes de debutar con su primer y hasta la fecha único film largo, había ejercido como director de fotografía con Francesc Bellmunt, Jaime Camino, Josep Maria Forn, Ignacio F. Iquino, Antoni Ribas... Ha trabajado para TVE y TV3.

Barcelona, 1950. Abans de debutar amb el seu primer i, encara ara, únic llargmetratge, havia exercit com a director de fotografia amb Francesc Bellmunt, Jaime Camino, Josep Maria Forn, Ignacio F. Iquino, Antoni Ribas... Ha treballat per a TVE i TV3.

Barcelona, 1950. Before making his debut with his first and still only feature movie, he had worked as photography director with Francesc Bellmunt, Jaime Camino, Josep Maria Forn, Ignacio F. Iquino, Antoni Ribas... He has worked for TVE and TV3.

1981
La batalla del porro / La batalla del porro

MIR, Paco

Francesc de Paula Mir Maluquer

Barcelona, 1957. En 1975 ingresa en la Facultad de Bellas Artes de la UB donde se licencia. En el último curso, en 1979, comienza sus estudios de pantomima en el Institut del Teatre de Barcelona. Es entonces cuando entra a formar parte del grupo teatral El Tricicle. Se caracteriza por una polifacética carrera dentro del mundo del espectáculo: dirección de escena y guiones para cine y TV, y en las artes en general, publicaciones de cómics, ilustraciones de libros, etc. Su primer cortometraje, Mendigo sin fronteras, lo dirigió en 1996.

Barcelona, 1957. El 1975 ingressa a la Facultat de Belles Arts de la UB on es llicencia. A l’últim curs, al 1979, comença els seus estudis de pantomima a l’Institut del Teatre de Barcelona. És llavors quan entra a formar part del grup teatral El Tricicle. Es caracteritza per una polifacètica carrera dins del món de l’espectacle: direcció d’escena i guions per a cinema i TV, i a les arts en general, publicacions de còmics, il·lustracions de llibres, etc. El seu primer curtmetratge, Mendigo sin fronteras, el dirigí al 1996.

Barcelona, 1957. In 1975 he entered the Faculty of Art at UB, where he obtained the Bachelor. The last year of his Art courses, in 1979, he started pantomime studies at the “Institut del Teatre de Barcelona”. It was in that period when he became a member of the theatre group “El Tricicle”. He is famous for his versatile career in the show business: scene direction and script writings for cinema and TV, and for art in general: publications of comics, illustration of books, etc. He directed his first short movie, Mendigo sin fronteras, in 1996.

1995
Palace (codir.Joan Gràcia y Carles Sans como Tricicle)

2003
Lo mejor que le puede pasar a un cruasán

MIRA, Carles

Carles Mira Franco

Valencia, 1947 - 1993. Se introdujo en el mundo del espectáculo como ayudante de dirección en diversas obras teatrales. Ingresó en la EOC, pero por participar en una huelga no obtuvo el diploma. Por sus films Karnabal y Daninya, jardí de l’harem obtuvo el Premio al mejor largometraje concedido por la Generalitat de Catalunya en 1986 y 1988, respectivamente.

València, 1947 - 1993. S’introduí al món de l’espectacle com a ajudant de direcció en diverses obres teatrals. Ingressà a la EOC, però per participar en una vaga no obtingué el diploma. Pels seus films Karnabal i Daninya, jardí de l’harem obtingué el Premi al millor llargmetratge concedit per la Generalitat de Catalunya al 1986 i 1988, respectivament.

València, 1947 - 1993. He entered the show business as assistant of direction in several theatre plays. He entered at EOC but because he participated in a strike he did not obtain the certificate. He was awarded the price for best feature film given by the “Generalitat de Catalunya” for Karnabal in 1986 and Daninya, jardí de l’harem in 1988.

1978
La portentosa vida del Padre Vicente

1979
Cuentos para una escapada (codir. José Luis García Sánchez, Gonzalo Suárez, Manuel Gutierrez Aragón, Jaime Chávarri, Emiliano de Pedraza, M. A. Pacheco y Teo Escamilla)

1980
Con el culo al aire

1981
Jalea real (1981)

1983
Qué nos quiten lo bailao / Qué nos quiten lo bailao

1985
Karnabal / Karnabal

1987
Daniya, jardí de l’harem / Daninya, jardin del harén

1989
El rey del mambo

MOLLÀ, Jordi

Jordi Mollà Perales

L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), 1968. Debutó como actor cinematográfico en 1988, trabajando con reconocidos directores como Montxo Armendáriz, Ricardo Franco o Bigas Luna. Con Blow (2001), película en la que intervino gracias a su amistad con Penélope Cruz, Jordi Mollà debutó en el mercado cinematográfico estadounidense, aunque anteriormente había trabajado con directores europeos como Pierre Courrège o Pierre Delerive. En 1997, publicó una novela: Las primeras veces. Ha dirigido los cortos: Walter Peralta (1993) y No me importaría irme contigo (1995).

L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), 1968. Debutà com a actor cinematogràfic al 1988, treballant amb reconeguts directors com Montxo Armendáriz, Ricardo Franco o Bigas Luna. Amb Blow (2001), pel·lícula a la qual intervingué gràcies a la seva amistat amb Penélope Cruz, Jordi Mollà debutà al mercat cinematogràfic d’Estats Units, tot i que anteriorment havia treballat amb directors europeus com Pierre Courrège o Pierre Delerive. El 1997, publicà una novel·la: Las primeras veces. Ha dirigit els curts: Walter Peralta (1993) i No me importaría irme contigo (1995).

L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), 1968. He made his debut as a cinema actor in 1988 working with wide renowned directors such as Montxo Armendáriz, Ricardo Franco or Bigas Luna. With Blow (2001), film in which he participated thanks to his friendship with Penélope Cruz, Jordi Mollà made his debut in the cinematographic market of United States, even if he already had worked with European directors such as Pierre Courrège or Pierre Delerive. In 1997 he published a novel: Las primeras veces. He directed the short movies: Walter Peralta (1993) and No me importaría irme contigo (1995).

2001
No somos nadie



2007
Cinemart

MOMPLET, Antonio

Antonio Momplet Guerra

Cádiz, 1899 - Cadaqués (Girona), 1974. Se trasladó siendo muy joven a Barcelona. Antes de dedicarse al mundo del cine trabajó como periodista, editor y promotor teatral. Tras escribir y dirigir alguna publicación de cine debutó con un film pacifista. En 1937 se exilió primero en Argentina –1937/1942 y 1947/1953– y luego en México –1944/1946–, donde prosiguió su carrera cinematográfica. En 1953 regresó a Cataluña donde siguió dirigiendo.

Cádiz, 1899 - Cadaqués (Girona), 1974. Es traslladà sent molt jove a Barcelona. Abans de dedicar-se al món del cinema treballà com a periodista, editor i promotor teatral. Després d’escriure i dirigir una publicació de cinema debutà amb un film pacifista. El 1937 s’exilià primer a Argentina –1937/1942 i 1947/1953– i després a Mèxic –1944/1946–, on prosseguí la seva carrera cinematogràfica. El 1953 retornà a Catalunya, on seguí dirigint.

Cádiz, 1899 - Cadaqués (Girona), 1974. He moved to Barcelona when he was really young. Before devoting himself to the world of cinema he had worked as a journalist, editor and theatre promoter. After writing and directing a cinema publication he made his debut with a pacifist film. In 1937 he went into exile to Argentina –1937/1942 and 1947/1953– and later on to Mexico –1944/1946–, where he continued his cinematographic career. In 1953 he returned to Catalonia, where he continued directing.

1935
Hombres contra hombres

1936
La farándula

1937
La millona

1938
Turbión

1941
El hermano José
Novios para las muchachas

1942
En el viejo Buenos Aires

1943
Los hijos artificiales

1944
Amok

1945
Vértigo o Remolinos de pasión

1946
A media luz
Bel Ami

1947
La Cumparsita

1949
La otra y yo
Yo no elegí mi vida

1950
Toscanito y los detectives

1951
Café Cantante

1953
La hija del mar

1954
Viento del norte

1957
Las de Caín

1959
Julia y el celacanto

1961
El gladiador invencible (codir. Alberto de Martino)

1963
El sheriff terrible (codir. Alberto de Martino)

MONFÁ, Ramón

Ramón Monfá Escolá

Mollerussa (Lleida), 1940. Director cinematográfico galardonado en la época en que rodaba cortos. A mediados de los 60 fundó la productora Monfà Films, empresa con la que ha realizado no sólo su largometraje, sino también sus cortos: El aprendiz de hippy (1965), El infeliz (1967), La horda (1969), Solo (1984) y Aversión (1984).

Mollerussa (Lleida), 1940. Director cinematogràfic guardonat a l’època a la qual rodava curts. A mitjans dels 60 fundà la productora Monfà Films, empresa amb la qual ha realitzat no només el seu llargmetratge, sinó també els seus curts: El aprendiz de hippy (1965), El infeliz (1967), La horda (1969), Solo (1984) i Aversión (1984).

Mollerussa (Lleida), 1940. He is a cinema director awarded during the period when he was shooting short movies. In the middle of the sixties he founded the production company Monfà Films, company in which he directed his feature film and also his short movies: El aprendiz de hippy (1965), El infeliz (1967), La horda (1969), Solo (1984) and Aversión (1984).

1981
Cara quemada

MONLEÓN, Sigfrid

Sigfrid Monleón Pradas

Valencia, 1964. Diplomado por el Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma en la especialidad de dirección. Asiduo colaborador de la prensa escrita, como por ejemplo El Independiente o La Vanguardia, y autor de diversos libros sobre cine. En 1995 dirigió sus dos primeros cortometrajes De los caníbales y Si llegas o es regreso.

València, 1964. Diplomat pel Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma a l’especialitat de direcció. Assidu col·laborador de la premsa escrita, com per exemple El Independiente o La Vanguardia, i autor de diversos llibres sobre cinema. El 1995 dirigí els seus primers curtmetratges De los caníbales i Si llegas o es regreso.

València, 1964. He graduated in the speciality of direction at the “Centro Sperimentale di Cinematografia” in Rome. He was a regular collaborator of the written press such as El Independiente or La Vanguardia and author of several books about cinema. In 1995 he directed his two short movies: De los caníbales and Si llegas o es regreso.

2001
L’illa de l’holandès / La isla del holandés

2004
Hay motivo (el episodio Adopción, los otros están codir. Pere Portabella, Álvaro del Amo, David Trueba, Gracia Querejeta, Isabel Coixet, José Ángel Rebolledo, Joaquín Oristrell, Icíar Bolláin, Chus Gutiérrez, Víctor Manuel, Pedro Olea, Yolanda García Serrano, Víctor García León, Ana Díez, Bernardo Belzunegui, José Luis Cuerda, Imanol Uribe, Miguel Ángel Díez, Fernando Colomo, Juan Diego Botto, Alfonso Ungría, José Luis García Sánchez, Daniel Cebrián, Gran Wyoming, Manuel Gómez Pereira, Julio Medem, Mireia Lluch, Pere Joan Ventura, Manuel Rivas, Vicente Aranda, Antonio Barroso, Mariano Barroso, Antonio Betancor y Diego Galán)

2006
La bicicleta

2008
El último truco. Emilio Ruiz del Río

2009
El cónsul de Sodoma

MONTALAT, Josep

Josep Montalat

Figueres (Girona), 1929. Iniciado en el mundo del cortometraje en los años cincuenta, 1988 supondrá su debut en el campo del largometraje. Mientras eso sucedía se había dedicado al mundo de la política y a la industria turística.

Figueres (Girona), 1929. Iniciat al món del curtmetratge als anys cinquanta, 1988 suposarà el seu debut al camp del llargmetratge. Mentrestant, s’havia dedicat al món de la política i a la indústria turística.

Figueres (Girona), 1929. He started directing short movies in the fifties and in 1988 he made his debut with a feature film. In the meantime he had worked for the world of politics and for the tourist industry.

1988
El Teatre-Museu Dalí tanca a les set / El Teatro-Museo Dalí cierra a las siete

MONTANYÀ, Xavier

Xavier Montanyà Atoche

Barcelona, 1961. Licenciado en Ciencias por la Información en la UAB. Como periodista colabora en prensa, radio y televisión, trabajando para TVE, TV3, Radio Nacional de España, y ha publicado artículos en la mayoría de diarios de la Ciudad Condal. Es miembro del consejo asesor del suplemento “Cultura/s” de La Vanguardia. Es autor de varios libros y coautor de dos documentales –Granados y Delgado. Un crimen legal (1996) y Winnipeg. Palabras de un exilio (1998)– y director de cuatro documentales para TV3: Nfumu Ngui, el goril.la blanc (2002), Joan Peiró i la justícia de Franco (2002), Sense llibertad (2002) y El Manifest Groc. Un debat sobre la cultura a Catalunya (2004).

Barcelona, 1961. Llicenciat en Ciències per la Informació de la UAB. Com a periodista col·labora en premsa, ràdio i televisió, treballant per a TVE, TV3, Radio Nacional de España, i ha publicat articles a la majoria de diaris de la Ciutat Comtal. És membre del consell assessor del suplement “Cultura/s” de La Vanguardia. És autor de diversos llibres i coautor de dos documentals –Granados y Delgado. Un crimen legal (1996) i Winnipeg. Palabras de un exilio (1998)– i director de quatre documentals per TV3: Nfumu Ngui, el goril.la blanc (2002), Joan Peiró i la justícia de Franco (2002), Sense llibertad (2002) i El Manifest Groc. Un debat sobre la cultura a Catalunya (2004).

Barcelona, 1961. He obtained a Bachelor in Informational Sciences at UAB. As a journalist he collaborated in written press, radio and television and worked for TVE, TV3, Radio Nacional de España, and published articles in most of the newspapers of Barcelona. He is member of the assistant council of the magazine “Cultura/s” of the newspaper La Vanguardia. He is the author of several books and co-author of two documentaries –Granados y Delgado. Un crimen legal (1996) and Winnipeg. Palabras de un exilio (1998)– and director of four documentaries for TV3: Nfumu Ngui, el goril.la blanc (2002), Joan Peiró i la justícia de Franco (2002), Sense llibertad (2002) and El Manifest Groc. Un debat sobre la cultura a Catalunya (2004).

2007
Memòria negra / Memoria negra

MONZÓ, Germán

Germán Monzó Landeira

Antes de dirigir su primer largometraje en Barcelona, había residido en Hong Kong donde llegó a trabajar con Bruce Lee y Jackie Chan y realizó varios cortos. Participó como actor en su dos propias películas de ficción. En algunos países, utilizó el seudónimo de Sergio Argento para firmar Magic London.

Abans de dirigir el seu primer llargmetratge a Barcelona, havia residit a Hong Kong, on arribà a treballar amb Bruce Lee i Jackie Chan i realitzà diversos curts. Participà com a actor a les seves dues pròpies pel·lícules de ficció. A alguns països, utilitzà el pseudònim de Sergio Argento per firmar Magic London.

Before directing his first feature film in Barcelona, he had lived in Hong Kong, where he worked with Bruce Lee and Jackie Chan and directed several short movies. He participated as an actor in his own two fiction films. In some countries he used the pseudonymous of Sergio Argento to sign Magic London.

1988
El poder de la venjança / El poder de la venganza

1989
El anticristo 2. Magic London

2005
El kibris

MORA, Antoni

Antoni Mora

Caldes d’Estrac (Barcelona), 1957. A partir de 1977 realiza varios cortometrajes. Desde 1982 elabora diversos videoclips y films en vídeo y trabaja como asistente de dirección en montajes teatrales y como adaptador-ajustador de diálogos en doblaje.

Caldes d’Estrac (Barcelona), 1957. A partir de 1977 realitza diversos curtmetratges. Des de 1982 elabora videoclips i films en vídeo i treballa com a assistent de direcció en muntatges teatrals i com adaptador-ajustador de diàlegs per al doblatge.

Caldes d’Estrac (Barcelona), 1957. From 1977 he directed several short movies. Since 1982 he directed video-clips and video films and worked as an assistant of direction for theatre plays and adaptator-fitter of dialogues for dubbing.

1992
Cràpules / Cucarachas

MORALES, Guillem

Guillem Morales

Barcelona, 1973. Estudió dirección cinematográfica en la ESCAC, donde impartió clases, graduándose con el cortometraje Back Room (1999) que recibió numerosos premios y menciones, además de una nominación a los Premios Goya. Después realizó su segundo corto, Upside Down (2002). Desde el 2003 trabaja para la compañía Rodar y Rodar, cuya nueva división, ¡Está vivo!, produjo su primer largometraje.

Barcelona, 1973. Estudià direcció cinematogràfica a la ESCAC, on va impartir classes, graduant-se amb el curtmetratge Back Room (1999) el qual rebé nombrosos premis i mencions, a més d’una nominació als Premis Goya. Després realitzà el seu segon curt, Upside Down (2002). Des de 2003 treballa per la companyia Rodar y Rodar, la nova divisió de la qual, ¡Está vivo!, produí el seu primer llargmetratge.

Barcelona, 1973. He studied cinema direction at ESCAC –where he taught lessons– and graduated with the short movie Back Room (1999) obtaining several prizes and mentions and also a nomination for the Goya Awards. Later on he directed his second short movie, Upside Down (2002). From 2003 he works for the company “Rodar y Rodar”, the new division of which “¡Está vivo!” produced his first feature film.

2004
El habitante incierto


2010
Los ojos de Julia

MORENO, Armando

Armando Moreno Gómez

Valencia, 1925 - Barcelona, 1994. Conocido actor y director teatral. También había trabajado como actor en varios films. Fue jefe de producción de la película Laia (1969) de Vicente Lluch. Estaba casado con la actriz Núria Espert.

València, 1925 - Barcelona, 1994. Conegut actor i director teatral. També havia treballat com a actor a diversos films. Fou cap de producció de la pel·lícula Laia (1969) de Vicente Lluch. Estava casat amb l’actriu Núria Espert.

València, 1925 - Barcelona, 1994. He was a popular actor and theatre director. He also worked as an actor in several films. He was head of production of the film Laia (1969) by Vicente Lluch. He was married with the actress Núria Espert.

1964
Maria / María Rosa

MOYANO, Itati

Itati Moyano

Río Cuarto (Argentina) 1978. Licenciada en Bellas Artes por la Universidad Autónoma de Centroamérica, se traslada a Barcelona en 1999 para cursar un posgrado sobre Cinema i Societat, impartido por el Centre d’Investigacions Film-Història. En el 2000 ingresa en el CECC, obteniendo asimismo el graduado en Dirección Cinematográfica. Ha participado como script o ayudante de dirección en una veintena de cortometrajes digitales. Trabajó como auxiliar de dirección en el largometraje Transeúntes (2001) de Luis Aller.

Río Cuarto (Argentina) 1978. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Autònoma de Centre-amèrica, es trasllada a Barcelona al 1999 per cursar un post-grau sobre Cinema i Societat, impartit pel Centre d’Investigacions Film-Història. Al 2000 ingressa al CECC obtenint, així mateix, el graduat en Direcció Cinematogràfica. Ha participat com a script o ajudant de direcció en una vintena de curtmetratges digitals. Treballà com a auxiliar de direcció al llargmetratge Transeúntes (2001) de Luis Aller.

Río Cuarto (Argentina) 1978. She obtained a Bachelor of Arts at the “Universidad Autónoma de Centroamérica”. In 1999 she moved to Barcelona to study a post-grade of Society and Cinema given by the “Centre d’Investigacions Film-Història”. In 2000 she entered the CECC graduating in Cinema Direction. She participated as a scriptwriter and assistant of direction in about twenty digital short movies. She worked as assistant of direction in the feature film Transeúntes (2001) by Luis Aller.

2004
200 Km. (codir. Ricard Carbonell Saurí, Marcos Iglesias Pérez, Aymar del Amo Alcocer, Elisa Martínez Company, Nora B. González, Nuria Campabadal Turno, Tània Balló Colell, Óscar M. Chamorro, Roger Comella, Cristina Pérez Ruiz, David Linares Pérez, Sandra Ruesga y Ruth Somalo, realizada bajo el nombre de Discusión 14)

MULÀ, Isabel

Isabel Mulà

Cercs (Barcelona), 1944. Guionista, ayudante de dirección y más tarde dedicada a tareas de producción principalmente para la empresa Multivideo, debutó con una comedia costumbrista de bajo presupuesto. En 1979 dirigió su primer cortometraje, Fiona.

Cercs (Barcelona), 1944. Guionista, ajudant de direcció i, més tard, dedicada a tasques de producció, principalment per a l’empresa Multivideo, debutà amb una comèdia costumista de baix pressupost. El 1979 dirigí el seu primer curtmetratge, Fiona.

Cercs (Barcelona), 1944. She worked as scriptwriter, assistant of direction and, later on, did production works mainly for the company Multivideo, she made her debut with a costumbrist comedy of low budget.

1983
Depravación

1984
Els nous curanders / Los nuevos curanderos

MUNT, Sílvia

Sílvia Munt Quevedo

Barcelona, 1957. Aunque es más conocida como actriz, inició su actividad artística en la danza en la que llegó a ser bailarina y coreógrafa profesional. Su primer papel como protagonista en la gran pantalla fue en La plaza del Diamante (1982) de Francesc Betriu. Sobre los escenarios también ha interpretado y dirigido varias obras. Debuta como realizadora con el cortometraje Déjeme que le cuente (1998). Su siguiente corto, Laila (1999), obtuvo el Goya en esta categoría. Para la televisión ha rodado cuatro películas: Quia (2000), Les filles de Mohamed (2003), Coses que passen (2006) y Sota el mateix cel (2008).

Barcelona, 1957. Tot i que és més coneguda com a actriu, inicià la seva activitat artística amb la dansa, arribant a ser ballarina i coreògrafa professional. El seu primer paper com a protagonista a la pantalla gran fou a La plaza del Diamante (1982) de Francesc Betriu. Sobre els escenaris també ha interpretat i dirigit diverses obres. Debutà com a realitzadora amb el curtmetratge Déjeme que le cuente (1998). El seu següent curt, Laila (1999), obtingué el Goya en aquesta categoria. Per la televisió ha rodat quatre pel·lícules: Quia (2000), Les filles de Mohamed (2003), Coses que passen (2006) i Sota el mateix cel (2008).

Barcelona, 1957. Even if she is mostly known because of her work as an actress she started her artistic career with dance and became a dancer and professional choreographer. Her first role as main character for a cinema film was in La plaza del Diamante (1982) by Francesc Betriu. She has also interpreted and directed several theatre plays. She made her debut as a director with the short movie Déjeme que le cuente (1998). Her next short movie, Laila (1999), was awarded the Goya. She has shot four films for television: Quia (2000), Les filles de Mohamed (2003), Coses que passen (2006) and Sota el mateix cel (2008).

2003
Elena Dimitrievna Diakonova Gala

2008
Pretextos / Pretextos

MUÑOZ, Tomás

Tomás Muñoz

Barcelona, 1948. Con su primer cortometraje, Ascensor (1978), ganó el Oso de Oro en el Festival de Berlín. Ha trabajado como director de fotografía, ayudante de dirección y director artístico para otros directores. Asimismo ha colaborado como operador.

Barcelona, 1948. Amb el seu primer curtmetratge, Ascensor (1978), guanyà l’Ós d’Or al Festival de Berlín. Ha treballat com a director de fotografia, ajudant de direcció i director artístic per a d’altres directors. A més, ha col·laborat com a operador.

Barcelona, 1948. With his first short movie, Ascensor (1978), he was awarded the Golden Bear at the Berlinale. He worked as a photography director, assistant of direction and artistic director for other directors. He has also collaborated as cameraman.

1988
Garum / Garum

MURIÀ, Magí

Magí Murià Torner

Barcelona, 1981 - México, D.F., 1958. Periodista y fundador de las revistas Festa y La dona catalana, en 1915 se hizo cargo de la dirección de la empresa cinematográfica Barcinógrafo. Sustituyó a Adrià Gual, produciendo y dirigiendo varias películas. Desde 1921 se dedicó exclusivamente a la compra-venta y distribución de films. En 1932, intervino en el primer doblaje de una película sonora en catalán, Draps i ferro vell. Se exilió a Francia y México tras la Guerra Civil española.

Barcelona, 1981 - Mèxic, D.F., 1958. Periodista i fundador de les revistes Festa i La dona catalana, el 1915 es va fer càrrec de la direcció de l’empresa cinematogràfica Barcinógrafo. Substituí a Adrià Gual, produint i dirigint diverses pel·lícules. Des de 1921 es dedicà exclusivament a la compra-venta i distribució de films. El 1932, intervingué al primer doblatge d’una pel·lícula sonora en català, Draps i ferro vell. S’exilià a França i Mèxic després de la Guerra Civil espanyola.

Barcelona, 1981 - México, D.F., 1958. He was a journalist and founded the magazines Festa and La dona catalana. In 1915 he became in charge of directing the cinema company Barcinógrafo. He replaced Adrià Gual, producing and directing several films. Since 1921 he devoted himself exclusively to the dealing and distribution of films. In 1932, he took part in the first dubbing of a sound film in Catalan, Draps i ferro vell. He went into exile to France and to Mexico when the Spanish Civil War finished.

1915
El soldado de San Marcial
El nocturno de Chopín
(codir. Fructuós Gelabert)
Por culpa del padre

1916
El ovillo
El amor hace justicia
El beso de la muerte
Botarate y la andaluza
(codir. Josep Santpere)
La reina joven
Alma torturada

1917
Las tribulaciones de Querubín

1918
Vindicator (codir. Giovanni Doria)

1920
El expósito