DIRECTORES DE CINE EN CATALUÑA. De la A a la Z

Apartados

Información

INICIO

Versión impresa

Índice de directores

 

Índice de directores

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

BALAGUÉ, Carles

Carles Balagué Mazón

Barcelona, 1949. Entre 1973 y 1978 escribió diversos artículos y estudios sobre diferentes realizadores. En 1988 publicó un libro sobre François Truffaut. Realizó su primer cortometraje en 1977, Lección acelerada de cine. Entre 1989 y 1996 presidió el Col.legi de Directors de Cinema de Catalunya del que fue uno de los 15 cineastas fundadores. Colabora asiduamente en la revista Dirigido por... Desde 1996 programa los cines Méliès de Barcelona. En el año 2004, publicó otro libro especializado: Las mejores películas del cine negro.

Barcelona, 1949. Entre 1973 i 1978 escrigué diversos articles i estudis sobre diferents realitzadors. El 1988 publicà un llibre sobre François Truffaut. Realitzà el seu primer curtmetratge al 1977, Lección acelerada de cine. Entre 1989 i 1996 presidí el Col.legi de Directors de Cinema de Catalunya del qual fou un dels 15 cineastes fundadors. Col•labora assíduament a la revista Dirigido por... Des de 1996 programa els cinemes Méliès de Barcelona. L’any 2004 publica un altre llibre especialitzat: Las mejores películas del cine negro.

Barcelona, 1949. Between 1973 and 1978 he wrote several articles and studies about different TV producers. In 1988 he published a book about François Truffaut. He did his first short movie in 1977, Lección acelerada de cine. Between 1989 and 1996 he was chairman and one of the 15 filmmaker founders of the “Col.legi de Directors de Cinema de Catalunya”. He frequently collaborated with the magazine Dirigido por... From 1996 he is in charge of deciding the programme for the Méliès’ cinemas in Barcelona. In 2004 he published another specialized book: Las mejores películas del cine negro.

1977
La tragedia cotidiana de un acomodador de cine...

1980
Denver

1981
Mel i mató / ¡Viva la Pepa!

1986
Adela

1988
L'amor és estrany / El amor es extraño

1991
Les aperences enganyen / Las apariencias engañan

1996
Un assunte intern / Asunto interno

2002
La Casita Blanca (La ciudat oculta) / La Casita Blanca (La ciutad oculta)

2006
De Madrid a la Lluna / De Madrid a la Luna

2008
Arropiero, el vagabund de la mort / Arropiero, el vagabundo de la muerte

2010
La bomba del Liceu / La bomba del Liceu

BALAGUER, Manuel

Manuel Balaguer Julià

Barcelona, 1955. Profesor de Psicología en la UAB, donde impartió clases, trabajó como ayudante de dirección junto a varios reconocidos directores catalanes como Francesc Betriu, Llorenç Soler o Pere Portabella, entre otros. Autor de dos cortos –To Blow One´s Brains Out (1992) y Xafa (1993) –, su primer largo está hablado en castellano, catalán, árabe e inglés. Para TV3 dirigió el episodio Café & Clixé dentro de la serie Nova Ficció (1996).

Barcelona, 1955. Professor de Psicologia de la UAB, on impartí classes, treballà com a ajudant de direcció juntament amb diversos directors catalans reconeguts com ara Francesc Betriu, Llorenç Soler o Pere Portabella, entre d’altres. Autor de dos curts – To Blow One´s Brains Out (1992) i Xafa (1993) – , el seu primer llarg està parlat en castellà, català, àrab i anglès. Per a TV3 dirigí l’episodi Café & Clixé dins de la sèrie Nova Ficció (1996).

Barcelona, 1955. He was a professor in Psychology at UAB, where he gave lessons, and also worked as an assistant direction with several well-known Catalan directors as Francesc Betriu, Llorenç Soler or Pere Portabella, amongst others. He did two short movies – To Blow One´s Brains Out (1992) and Xafa (1993) – and his first feature film is spoken in Spanish, Catalan, Arabian and English. He directed the episode Café & Clixé from the serial Nova Ficció (1996) done for TV3.

1998
El far / El faro

BALAGUERÓ, Jaume

Jaume Balagueró Bernat

Lleida, 1968. Se trasladó con su familia, siendo muy pequeño, a Barcelona, ciudad en la que viene desarrollando su carrera artística. En 1991 se licenció en Ciencias de la Comunicación, cursando a la vez estudios de fotografía y de dirección cinematográfica. Antes de debutar en el mundo del Séptimo Arte, ejerció de periodista en diversas revistas de cine, además de trabajar en radio y dirigir sus dos cortos –Alicia (1994) y Días sin luz (1995)– y el capítulo La ciutat de la sort para la serie Nova Ficció para TV3. Trabajó durante diversos años para la factoría Filmax Entertainment.

Lleida, 1968. Es traslladà amb la seva família, sent molt petit, a Barcelona, ciutat en la que ve desenvolupant la seva carrera artística. El 1991 es llicencià en Ciències de la Comunicació, cursant alhora estudis de fotografia i direcció cinematogràfica. Abans de debutar al món del Setè Art, exercí de periodista en diverses revistes de cinema, a més de treballar a la ràdio i dirigir els seus dos curts – Alicia (1994) i Días sin luz (1995) – i el capítol La ciutat de la sort per la sèrie Nova Ficció per TV3. Va treballar durant uns quants anys per a la factoria Filmax Entertainment.

Lleida, 1968. When he was really young he moved with his family to Barcelona, where he carried out his artistic career. In 1991 he got a degree in Communication Sciences at the same time while he was taking courses of photography and directing. Before starting to work in the cinema, he worked as a journalist for several cinema magazines and also worked for the radio and directed two short movies – Alicia (1994) and Días sin luz (1995) – and for the episode La ciutat de la sort for the serial Nova Ficció of TV3. He worked during several years for Filmax Entertainment.

1999
Els sense nom / Los sin nombre

2002
O.T. La película (codir. Paco Plaza)
Darkness / Darkness

2005
Fràgils / Frágiles

2007
Rec (codir. Paco Plaza)


2009
Rec 2 (codir. Paco Plaza)


2011
Mientras duermes

BALAÑA BONVEHÍ, Pedro

Pedro Balaña Bonvehí

Barcelona, 1933 - 1995. Ingeniero industrial, era sobrino del famoso promotor taurino propietario de una gran cadena de cines en Barcelona. De joven se iniciaría como actor y director teatral en el TEU. Perteneció al grupo “La gente joven del cine amateur”. Diplomado como director en la EOC de Madrid, en 1963, desde 1965 dirigió los estudios cinematográficos Kinesa.

Barcelona, 1933 - 1995. Enginyer industrial, era nebot del famós promotor taurí propietari d’una gran cadena de cinemes a Barcelona. De jove s’iniciaria com a actor i director teatral al TEU. Va pertànyer al grup “La gente joven del cine amateur”. Diplomat com a director a la EOC de Madrid, al 1963, des de 1965 dirigí els estudis cinematogràfics Kinesa.

Barcelona, 1933 - 1995. He is an industrial engineer and is the nephew of a famous bullfighting promoter and owner of a big cinema company in Barcelona. When he was young he started his acting career and theatre directing at TEU. He was a member of the group “La gente joven del cine amateur”. He was graduated as a director at the EOC of Madrid in 1963. From 1965 he directed the studios of Kinesa cinemas.

1960
El casco blanco (codir. Tony Saytor)

1965
El último sábado

BALCÁZAR, Alfonso

Alfonso Balcázar Granda

Barcelona, 1926 - Sitges (Barcelona), 1993. Miembro de una familia dedicada a la peletería, en 1951 fundó con su hermano Francisco una productora, P.C. Balcázar. Su carrera como director, iniciada en 1959, se desarrolló siempre en su propia compañía –a excepción del año 1982 para J.B. Films–, con la que en los años sesenta promovió una larga serie de eurowesterns, rodados en un poblado del Oeste construido en Esplugues de Llobregat. A partir de Las juergas de “el señorito” (1972), sus películas son eróticas firmadas con el seudónimo “Al Bagran”, a excepción de Deseo (1976). Balcázar Producciones Cinematográficas. Más allá de Esplugas City (2005), obra de Rafael de España y Salvador Juan i Babot, está dedicado a esta importante empresa.

Barcelona, 1926 - Sitges (Barcelona), 1993. Membre d’una família dedicada a la pelleteria, el 1951 fundà, amb el seu germà Francisco, la productora P.C. Balcázar. La seva carrera com a director, iniciada el 1959, es desenvolupà sempre per la seva pròpia companyia – a excepció de l’any 1982 per J.B. Films –, amb la qual, als anys setanta, promogué una llarga sèrie d’eurowesterns rodats en un poblat de l’Oest construït a Esplugues de Llobregat. A partir de Las juergas de “el señorito” (1972), les seves pel•lícules són eròtiques firmades amb els seu pseudònim “Al Bagran”, a excepció de Deseo (1976). Balcázar Producciones Cinematográficas. Más allá de Esplugas City (2005), obra de Rafael de España i Salvador Juan i Babot, està dedicat a aquesta important empresa.

Barcelona, 1926 - Sitges (Barcelona), 1993. He was a member of a family dedicated to fur trade. In 1951 he founded, together with his brother Francisco, the production company P.C. Balcázar. His career as a director started in 1959 and had been always carried out in his own company – with the exception in 1982 when he worked for J.B. Films –, with which in the seventies he promoted a large amount of eurowesterns, shot at a Western village built in Esplugues de Llobregat. From the time he did Las juergas de “el señorito” (1972), his films are erotic and signed with the pseudonymous “Al Bagran”, with the exception of Deseo (1976). Balcázar Producciones Cinematográficas. Más allá de Esplugas City (2005), work of Rafael de España and Salvador Juan i Babot, is dedicated to this important company.

1959
La encrucijada

1960
¿Dónde vas triste de tí?
Sueños de mujer

1961
Los castigadores
Solteros de verano

1962
Al otro lado de la ciudad
La bella Lola
Cena de matrimonios

1964
Piso de soltero
Pistoleros de Arizona

1965
¡Viva Carrancho!
Dos manos de plata

1966
Dinamita Jim

1967
Clint el solitario
Con la muerte a la espalda

1968
Sonora

1971
La casa de las muertas vivientes

1972
Le llamaban Calamidad
El retorno de Clint el solitario
Las juergas del señorito

1974
Los inmorales

1975
Las primeras experiencias
Pubertad… adolescencia… la edad dificil

1976
Deseo

1982
Colegialas lesbianas y el placer de pervertir
La ingenua, la lesbiana y el travesti
El marqués, la menor y el travesti
Julieta
Las viciosas y la menor

BALCÁZAR, Jaime Jesús

Jaime Jesús Balcázar Granda

Barcelona, 1934. Hermano de Alfonso, toda su producción (menos El filo del miedo) se desarrolló en la empresa familiar, P. C. Balcázar, siendo adjunto a la dirección general y durante ocho años fue el responsable de los estudios de doblaje. Es dudosa su colaboración en algunos de los títulos atribuidos. Por ejemplo, en Oklahoma John y Tierra de fuego parece que su nombre sólo se utilizó por motivos administrativos. Sus tres últimos largometrajes son de temática erótica.

Barcelona, 1934. Germà de Alonso, tota la seva producció (menys El filo del miedo) es desenvolupà a la empresa familiar, P.C. Balcázar, essent adjunt a la direcció general i durant vuit anys fou el responsable dels estudis de doblatge. És dubtosa la seva col•laboració amb alguns dels títols atribuïts. Per exemple, a Oklahoma John i Tierra de fuego sembla que el seu nom només s’utilitzà per motius administratius. Els seus tres últims llargmetratges són de temàtica eròtica.

Barcelona, 1934. Brother of Alonso, all his work (apart from El filo del miedo) was carried out at the family company, P.C. Balcázar, being assistant of the general direction and, during eight years, being responsible of the studios of dubbing. It is doubtful his collaboration with some of the titles attributed to him. As an example, in Oklahoma John and Tierra de fuego seems that his name was used just because of administrative matters. His last three feature films are erotic.

1964
El filo del miedo
Oklahoma John
(codir. Roberto Bianchi Montero)

1966
Tierra de fuego (codir. Mark Stevens)
Cuatro dólares de venganza

1967
El hombre del puño de oro

1968
Crónica de un atraco

1969
Españolear

1971
El misterio de la vida

1978
Inés de Villalonga, 1870

1981
La playa azul

1982
Catherine Chérie (codir. Hubert Frank)

BALLETBÓ-COLL, Marta

Marta Balletbó Coll

L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), 1960. Tras estudiar Ciencias Químicas en Barcelona, se fue a los Estados Unidos para estudiar cine en la Universidad de Columbia. Antes de su debut, dirigió algunos cortos siendo el primero Arlequín Exterminator (1991). Recibió el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat (2005).

L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), 1960. Després d’estudiar Ciències Químiques a Barcelona, se n’anà als Estats Units per estudiar cinema a la Universitat de Columbia. Abans del seu debut dirigí alguns curts essent el primer Arlequín Exterminator (1991). Rebé el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat (2005).

L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), 1960. After she studied Chemistry in Barcelona, she went to the United States to study cinema at Columbia’s University. Before her début she directed some short movies and Arlequín Exterminator (1991) was the first of them. She was awarded with "el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat (2005)".

1994
Costa Brava

1998
¡Cariño, he enviado a los hombres a la luna!

2004
Sévigné (Júlia Berkowitz)

BALLÓ COLELL, Tània

Tània Balló Colell

Barcelona, 1977. Se graduó en Dirección Cinematográfica en el CECC. En el 2001 realiza el curso de Teoría y estética del Cine en la Universidad de Valladolid y en el Taller de Documental de TVE. Desde entonces ha participado dentro del equipo de dirección en diferentes prácticas laborales, mezclando rodajes de aficionados y profesionales, con otros trabajos como promotora cultural en instituciones como el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona y el Fòrum 2004.

Barcelona, 1977. Es graduà en Direcció Cinematogràfica al CECC. Al 2001 realitza el curs de Teoría y estética del Cine a la Universidad de Valladolid i al Taller de Documental de TVE. Des de llavors ha participat dins de l’equip de direcció en diferents pràctiques laborals, barrejant rodatges d’aficionats i professionals, amb d’altres feines com a promotora cultural en institucions com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Fòrum 2004.

Barcelona, 1977. She has a degree in Cinema Direction by the CECC. In 2001 she took the course of “Teoría y estética del Cine” at “Universidad de Valladolid” and at “Taller de Documental” of TVE. From then on she participated inside the direction team at different work experiences, mixing amateur and professional shootings with works as cultural promoter of institutions like “el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona” or “el Fòrum 2004”.

2004
200 Km. (codir. Itati Moyano, Ricard Carbonell Saurí, Marcos Iglesias
Pérez, Aymar del Amo Alcocer, Elisa Martínez Company, Nora B. González, Nuria Campabadal, Óscar M. Chamorro, Roger Comella, Cristina Pérez Ruiz, David Linares Pérez, Sandra Ruesga y Ruth Somalo, realizada bajo el nombre de Discusión 14)

BAÑOS, Ramon de

Ramon de Baños Martínez

Barcelona 1890 - 1980. Operador de los primeros años del cine mudo, abandona la carrera de Derecho para trabajar siempre en colaboración con su hermano Ricard salvo los cuatro años que estuvo en Brasil, donde a su vez, rodó numerosos documentales y fundó la productora Para Films Jornal. Intervino en muchas películas como cameraman. En 1923 es representante en España de la Pathé-Baby. En 1926 formó parte del grupo fundador de los Laboratorios CYMA en Barcelona, aportando sus experiencias y conocimientos adquiridos. Cuenta con más de setenta films industriales y publicitarios. En 1991 publicó sus Memorias.

Barcelona 1890 - 1980. Operador dels primers anys del cinema mut, abandona la carrera de Dret per a treballar sempre en col•laboració del seu germà Ricard exceptuant els quatre anys que va estar a Brasil on, a la vegada, rodà nombrosos documentals i fundà la productora Para Films Jornal. Intervingué en moltes pel•lícules com a cameraman. Al 1923 és representant a Espanya de la Pathé-Baby. El 1926 formà part del grup fundador dels Laboratoris CYMA a Barcelona, aportant les seves experiències i coneixements adquirits. Compta amb més de setanta films industrials i publicitaris. El 1991 publicà les seves Memòries.

Barcelona 1890 - 1980. He was a cameraman of the first years of silent movies. He gave up the studies of Law to work always in collaboration of his brother Ricard apart from when he was in Brazil (during four years), where he shot many documentals and funded the production company called Para Films Jornal. He worked in a lot of movies as a cameraman. In 1923 he was the representative of Pathé-Baby in Spain. In 1926 he was part of the foundation group of CYMA Laboratories in Barcelona, contributing with his experiences and gained knowledge. He has got more than seventy industrial and advertising films.

1907
Los parques de Barcelona
El puerto de Barcelona
Exposición hispano-francesa en Zaragoza
(codir. Ricard de Baños)
Hipódromo del Prat. Visita del aviador M. Blériot (codir. Ricard de Baños)

1908
Visita de los reyes de España a Zaragoza

1909
Barcelona en tranvía
Homenaje de Barcelona a Guimerà en la Plaza de Cataluña
Valencia en tranvía
Semana Trágica. Sucesos de Bracelona
(codir. Ricard de Baños)
Viaje de S.M. el rey a Valencia

1910
Llegada de la infanta Isabel a Barcelona
Embarque do Eminente Dr. Lauro Sodré
O dia dos Finados em Santa Isable
O Cyrio
Viajem de Lisboa a Pará


1912
XXII aniversario
Concurso hípico
Fim de Secçao
Manufectura de cordelería y arpilleras
Reportagem do Aviador Gino Gianfelice
Funeraies do Barao de Rio Branco
Festival de natación y remo
Revoluçao
La moda

1916
Documentales sobre operaciones quirúrgicas de los doctores Corachan, Costa, Barraquer, Vanrell, Ferran, entre otros

1918
Operaciones quirúrgicas del Dr. Cardenal

1926
El canal de Urgel

1927
Obras de abertura de la Vía Layetana
Inaguración de los apeaderos de los Ferrocarriles de Sarrià

1929
Obra social de la Caja de Ahorros C.P.V.A.
Casa de maternidad de la Diputación
La Exposición Universal de Barcelona
El águila
Catalana de Gas y Electricidad

1938
El acero libertario

1939
Reportaje de la Misa de Campaña del 26 de enero en Barcelona y varios desfiles de tropas

BAÑOS, Ricard de

Ricard de Baños Martínez

Barcelona, 1884 - 1939. Importante autor del cine mudo español. En 1904 realiza los primeros reportajes en Barcelona y en 1905, por encargo de la Gaumont de París dirigió películas en España, escenas de zarzuela sonorizadas con discos –sistema Chronophone–. Asociado con Albert Marro en 1907, instala en la Hispano Film un laboratorio para el revelado de negativo y tiraje de copias, y rueda como realizador o cameraman un gran número de films. A partir de 1914 se separa comercialmente de Marro. En 1916 funda junto a su hermano la productora Royal Films. Una enfermedad del corazón le obligará a permanecer inactivo hasta su muerte.

Barcelona, 1884 - 1939. Important autor del cinema mut espanyol. El 1904 realitza els primers reportatges a Barcelona i al 1905, per encàrrec de la Gaumont de París, dirigí pel•lícules a Espanya, escenes de sarsuela sonoritzades amb discs – sistema Chronophone –. Associat amb Albert Marro al 1907, instal•la a la Hispano Film un laboratori per al revelat de negatiu i tiratge de copies, i roda com a realitzador o cameraman un gran nombre de films. A partir de 1914 es separa comercialment de Marro. El 1916 funda, juntament amb el seu germà, la productora Royal Films. Una malaltia del cor l’obligarà a romandre inactiu fins la seva mort.

Barcelona, 1884 - 1939. He was an important author of the Spanish silent movies. In 1904 he did his first reportages in Barcelona and, in 1905 he directed films in Spain commissioned by Gaumont of Paris scenes of Spanish operettas with the music played in discs – Cronophone’s system –. From 1914 he got commercially separated from Marro. In 1916 he founded, together with his brother, the production company Royal Films. A heart disease forced him to remain inactive until he died.

1905
El dúo de la africana
El húsar de la guardia
La gatita blanca
Bohemios
Cásate y verás
(codir. Albert Marro)
Gira al parque Güell (codir. Marro)

1906
Carnaval de Niza
La Costa Brava
Desfile de coches
Mallorca

1907
Bailes españoles
Batalla de flores en Valencia
(codir. Marro)
Industria agrícola
Industria del corho en Palafrugell
Montserrat
La papelera
Exposición hispano-francesa
(codir. Ramon de Baños)
Hipódromo del Prat. Visita del aviador M. Blériot (codir. Ramon de Baños)

1908
Corrida de toros en Barcelona con asistencia de los reyes, Don Juan Tenorio (codir. Marro)
Entierro del cardenal Casañas
Entierro del rey de Portugal y coronación de su hijo
Granja avícola de Arenys de Mar
Oporto
Carnaval en Oporto
Semana Santa en Andalucía
Viajes de SS. MM. a Montserrat
Visita de Alfonso XIII a Ripoll
Visita del rey D. Manuel de Portugal a Madrid
Visita de SS. MM. los reyes de España a Barcelona
Copa de Cataluña. Carrera de automóviles


1909
Barcelona y su puerto a vista de pájaro
Andorra pintoresca
Copa de Catalunya. Carrera de automóviles
De Málaga a Vélez-Málaga
Primera carrera de la Peña Rhin
Guerra en el Rif. Episodio de Melilla o Nuestras armas en el Rif. La guerra de Melilla
Parada militar del rey Alfonso XIII en Madrid
Semana trágica. Sucesos de Barcelona
(codir. Ramon de Baños)
Destino trágico (codir. Marro)
Homenaje a Guimerà en la plaza Cataluña (codir. Marro)
Locura de amor (codir. Marro)

1910
Copa de Catalunña. Carrera de automóviles
Entierro de Eduardo VII y coronación de Jorge V de Inglaterra
Llegada de la infanta Isabel a Barcelona
El acantilado
(codir. Marro)
Baixant de la Font del gat (codir. Marro)
Don Juan de Serrallonga o Los bandoleros de las Guillerías (codir. Marro)
Justicia de Felipe II (codir. Marro)
La usurpadora (codir. Marro)

1911
Ejercicios del asilo naval español
Carmen o La hija del bandido
(codir. Marro)
Celos gitanos (codir. Marro)
Los dos hermanos (codir. Marro)
El joyero (codir. Marro)
La madre (codir. Marro)
Noche de sangre (codir. Marro)
El sueño milagroso (codir. Marro)
La venganza del cadáver (codir. Marro)

1912
El alcohólico (codir. Marro)
Los amantes de Teruel (codir. Marro)
La careta verde (codir. Marro)
La carta delatora (codir. Marro)
Don Pedro el Cruel (codir. Marro)
Doña Laura y sus pretendientes (codir. Marro)
La mano de Juanita (codir. Marro)
Secreto de confesión (codir. Marro)

1913
Jura de bandera en San Sebastián
El amigo del alma
(codir. Marro)
Un cuento de Navidad (codir. Marro)
Un drama en Aragón (codir. Marro)
La fuerza del destino (codir. Marro)
Magda (codir. Marro)
De muerte a vida (codir. Marro)

1914
La malquerida
El Monasterio de Piedra
Zaragoza
Amor andaluz o Carceleras
(codir. Marro)
Rosalinda (codir. Marro)
Sacrificio entre ruinas (codir. Marro)

1915
Los cascabeles fantasmas
El hombre sin cara
Jura de bandera en Barcelona
Trata de blancas
Dos guapos frente a frente
(codir. Marro)

1916
El idiota de Sevilla
Miss Hellyet o Ellyane
Sangre y arena
(codir. Vicente Blasco Ibáñez)
Los polvos del rata o Los polvos del ratero (codir. Marro)
Su mismo juez (codir. Marro)

1917
Juan José
La sombra del polaco
La cortina verde
Fuerza y nobleza

1918
La Preciosilla

1919
Los arlequines de seda y oro o La gitana blanca

1920
El judío polaco

1922
Don Juan Tenorio

1933
El relicario

BARRERO, Juan Antonio

Juan Antonio Barrero

Sevilla, 1980. Especializado en Dirección Artística en el Centre of Cultural and Communication Studies y Dirección de actores en el European Drama Major. Diplomado en Dirección Cinematográfica en la Brighton Film School. En 2003 realiza el cortometraje 1939 seleccionado en numerosas muestras y festivales. Cursa el Master de Documental de Creación de la UPF donde ha participado como ayudante de dirección en el documental Diario argentino de Guadalupe Pérez.

Sevilla, 1980. Especialitzat en Direcció Artística al Centre of Cultural and Communication Studies i Direcció d’actors al European Drama Major. Diplomat en Direcció Cinematogràfica a la Brighton Film School. El 2003 realitza el curtmetratge 1939 seleccionat en nombroses mostres i festivals. Cursa el Màster de Documental de Creació de la UPF on ha participat com a ajudant de direcció al documental Diario argentino de Guadalupe Pérez.

Sevilla, 1980. He got a specialization in Artistic Direction at the Centre of Cultural and Communication Studies and in Actors’ Direction at the European Drama Major. He was graduated in Cinematographic Direction at Brighton Film School. In 2003 he did the short movie 1939 which was selected in many exhibitions and festivals. He studies the “Master de Documental de Creació” at UPF, where he participated as a direction assistant at the documentary Diario argentino by Guadalupe Pérez.

2005
Entre el dictador y yo (codir. Raúl Cuevas, Guillem López, Mònica Rovira, Sandra Ruesga y Elia Urquiza)

BARROSO, Mariano

Mariano Barroso Ayats

Sant Just Desvern (Barcelona), 1959. Entre 1982 y 1984 dirige varios cortometrajes y con 28 años se traslada a los Estados Unidos, ingresando en el American Film Institute y poco después en el Instituto de Cine de Sundance. En México realiza dos telemovies y a su regreso a España trabaja para la televisión. Su primer largometraje obtiene el Goya al mejor director novel. Es profesor de Dirección e Interpretación en la EOC de Madrid y jefe de la cátedra de Dirección en la Escuela Internacional de Cine de La Habana.

Sant Just Desvern (Barcelona), 1959. Entre 1982 i 1984 dirigeix diversos curtmetratges i amb 28 anys es trasllada a Estats Units, ingressant al American Film Institute i poc després a l’Institut de Cine de Sundance. A Mèxic realitzà dos telemovies i al seu retorn a Espanya treballa per la televisió. El seu primer llargmetratge obté el Goya al millor director novell. És professor de Direcció i Interpretació a la EOC de Madrid i cap de la càtedra de Direcció a la Escola Internacional de Cine de La Habana.

Sant Just Desvern (Barcelona), 1959. Between 1982 and 1984 he directed some short movies and he moved to the United States when he was 28, entering the American Film Institute and shortly after at the Cinema’s Institute of Sundance. In Mexico he did two telemovies and when he came back to Spain he worked for the television. His first feature film was awarded with the Goya of best novel director. He is a professor of Interpretation and Direction at the EOC of Madrid and head of chair of Direction at the “Escuela Internacional de Cine de La Habana”.

1993
Mi hermano del alma

1996
Éxtasis

1999
Los lobos de Washington

2000
Kasbah

2004
Hay motivo (el episodio El pasado que te espera, los otros están codir. Joaquín Oristrell, Pere Portabella, Álvaro del Amo, David Trueba, Gracia Querejeta, José Ángel Rebolledo, Sigfrid Monleón, Icíar Bolláin, Chus Gutiérrez, Víctor Manuel, Pedro Olea, Yolanda García Serrano, Víctor García León, Ana Díez, Bernardo Belzunegui, José Luis Cuerda, Imanol Uribe, Miguel Ángel Díez, Fernando Colomo, Juan Diego Botto, Alfonso Ungría, José Luis García Sánchez, Daniel Cebrián, Daniel, Gran Wyoming, Manuel Gómez Pereira, Julio Medem, Mireia Lluch, Pere Joan Ventura, Manuel Rivas, Vicente Aranda, Antonio Barroso, Isabel Coixet, Antonio Betancor y Diego Galán)

2005
Hormigas en la boca

2007
Invisibles (el episodio El sueño de Bianca, los otros están codir. Wim Wenders, Fernando León de Aranoa, Isabel Coixet y Javier Corcuera)

BARTOLOMÉ, Cecilia

Cecilia Margarita Bartolomé Pina

Alicante, 1943. Se convirtió en la tercera mujer, después de Josefina Molina y Pilar Miró, en obtener el diploma de dirección por la EOC en 1971. Antes de dirigir su primer largometraje en Barcelona realizó diversos documentales, spots publicitarios y fue guionista cinematográfica.

Alacant, 1943. Es convertí en la tercera dona, després de Josefina Molina i Pilar Miró, en obtenir el diploma de direcció per la EOC al 1971. Abans de dirigir el seu primer llargmetratge a Barcelona realitzà diversos documentals i espots publicitaris i fou guionista cinematogràfica.

Alacant, 1943. She became the third woman, after Josefina Molina and Pilar Miró, obtaining the graduation in direction in 1971 by the EOC. Before directing her first feature film in Barcelona, she did some documentals, commercials and was also cinema scriptwriter.

1977
¡Vámonos, Bárbara! / Anem-nos-en, Bàrbara

1981
Después de... I (¿No se os puede dejar solos?) (codir. Juan José Bartolomé) y Después de... II (Atado y bien atado) (codir. Juan José Bartolomé)

1996
Lejos de África

BAYONA, Jordi

Jordi Bayona Url

Vic (Barcelona), 1931. Desde el año 1960 participó en las actividades del grupo teatral La Pipironda y El Camaleó. En 1968 se inicia en el mundo del cine realizando cortometrajes. Ha realizado diversos programas para la televisión. Es socio fundador del ICC y del Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya.

Vic (Barcelona), 1931. Des de l’any 1960 participà en les activitats del grup teatral La Pipironda y El Camaleó. El 1968 s’inicia en el món del cinema realitzant curtmetratges. Ha realitzat diversos programes per la televisió. És soci fundador de l’ICC i del Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya.

Vic (Barcelona), 1931. From 1960 he collaborated with the activities of the theatre groups called La Pipironda and El Camaleó. In 1986 he got started at the cinema doing short movies. He did some TV programmes. He is a foundation’s member of ICC and also of the Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya.

1981
Putapela / Putapela

1987
Material urbà / Material urbano

BAYONA, Juan Antonio

Juan Antonio García Bayona

Barcelona, 1975. Cursó estudios en la ESCAC. Está considerado uno de los realizadores de videoclips con más talento y proyección internacional de su generación, realizando una treintena de piezas audiovisuales de distintas disciplinas, como anuncios y vídeos musicales. Es el director de los cortometrajes Mis vacaciones (1999) y El Hombre Esponja (2002). Su primer largometraje fue seleccionado para el Oscar de Hollywood en representación de España.

Barcelona, 1975. Cursà estudis a la ESCAC. Està considerat un dels realitzadors de videoclips amb més talent i projecció internacional de la seva generació, realitzant una trentena de peces audiovisuals de diverses disciplines, com anuncis i vídeos musicals. És el director dels curtmetratges Mis vacaciones (1999) i El Hombre Esponja (2002). El seu primer llargmetratge fou seleccionat per a l’Oscar de Hollywood en representació d’Espanya.

Barcelona, 1975. He studied at ESCAC. He is considered one of the videoclips’ directors with much talent and international renown of his generation. He did about thirty audiovisual pieces of different disciplines like advertisings and musical videos. He is the director of the short movies called Mis vacaciones (1999) and El Hombre Esponja (2002). His first feature film was selected to represent Spain for the Oscars of Hollywood.

2007
El orfanato

BELLMUNT, Francesc

Francesc Bellmunt Moreno

Sabadell (Barcelona), 1947. Licenciado en Filosofia y Letras, escribe poesía y toca la batería en el grupo Los Duendes. Escribe crítica de cine en un periódico local y, en 1966, realiza una película en 8 mm con la que gana un premio. Dibuja en las revistas Por favor y Muchas gracias. También realiza cortos industriales. Es miembro fundador del ICC, de la productora Fair Play Produccions, del Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya y de la Oficina Catalana del Cinema. Fue presidente de esta última institución entre 1985 y 1987. En 2007 fue nombrado miembro del Consejo de Administración de la Corporación RTVE.

Sabadell (Barcelona), 1947. Llicenciat en Filosofia i Lletres, escriu poesia i toca la bateria al grup Los Duendes. Escriu crítica de cinema al diari local i, al 1966, realitza una pel•lícula en 8 mm amb la qual guanya un premi. Dibuixa a les revistes Por favor i Muchas gracias. També realitza curts industrials. És membre fundador de l’ICC, de la productora Fair Play Produccions, del col•legi de Directors de Cinema de Catalunya i de la Oficina Catalana del Cinema. Fou president d’aquesta última institució entre 1985 i 1987. Al 2007 fou nomenat membre del Consell d’Administració de la Corporació RTVE.

Sabadell (Barcelona), 1947. Graduated in Arts he wrote poems and played the battery with the group Los Duendes. He did cinema’s review at a local newspaper and, in 1966, he did a film in 8 mm that won a prize. He drew at the magazines Por favor and Muchas gracias. He did also industrial short movies. He is a foundation’s member of ICC, of the production company Fair Play Produccions, of Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya and of the Oficina Catalana del Cinema. He was president of that last institution between 1985 and 1987. In 2007 he was elected member of the Administrative Board of RTVE Corporation.

1972
Pastel de sangre (codir. Jaime Chavarri, Emilio Martínez-Lázaro y José María Vallés)

1974
Robin Hood nunca muere

1975
Canet Rock (codir. Àngel Casas)

1976
La nova cançó

1977
La torna

1978
L'orgia / La orgía

1979
Salut i força al canut / Cuernos a la catalana

1980
La quinta del porro / La quinta del porro

1983
Pa d'àngel / Pan de Ángel

1984
Un parell d'ous / Un par de huevos

1986
La ràdio folla / Radio speed

1987
El complot dels anells / El complot de los anillos

1988
Un negre amb un saxo / Un negro con un saxo

1990
Rateta, rateta / Ratita, ratita

1993
Monturiol, el senyor del mar / Monturiol, el señor del mar

1995
Escenes d'una orgia a Formentera / Escenas de una orgía en Formentera

1997
Gràcies per la propina / Gracias por la propina

2002
Lisístrata / Lisístrata

BELLSOLELL, Joan Baptista

Joan Baptista Bellsolell Vilella

Mataró (Barcelona), 1919 - 2008. Tras combatir en la Guerra Civil en el bando republicano se exilia a Francia. Licenciado en Filosofía y Letras en la Universidad de Montpeller continuó sus estudios en el Instituto de Filmología de la Universidad de París. Trabajó en el Centro Europeo de la Empresa Pública (Bruselas) que, a través de la Oficina Cinematográfica Europea, se inclinaba por la defensa del cine europeo. Comenzó su carrera como periodista cinematográfico. Realizó varios films de montaje para la televisión. Su largometraje documental sobre el universal violonchelista catalán fue reestrenado en Andorra en una versión restaurada en 1998.

Mataró (Barcelona), 1919 - 2008. Després de combatre a la Guerra Civil en el bàndol republicà s’exilia a França. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de Montpeller continuà els seus estudis a l’Institut de Filmologia de la Universitat de Paris. Treballà al Centre Europeu de la Empresa Pública (Brusel•les) que, a través de la Oficina Cinematogràfica Europea, s’inclinava per la defensa del cinema europeu. Començà la seva carrera com a periodista cinematogràfic. Realitzà diversos films de muntatge per a la televisió. El seu llargmetratge documental sobre l’universal violoncel•lista català fou reestrenat a Andorra en una versió restaurada al 1998.

Mataró (Barcelona), 1919 - 2008. After fighting at the Civil War with the republicans he got into exile in France. He was graduated in Arts at Montpeller’s University and continued with his studies at the Institute of Filmology of Paris’ University. He worked at the European Centre of the Public Entrepreneur (Brussels) that, through the European Cinematographic Office, was keen on defending the European cinema. He started his career as a cinematographic journalist. He did some editing of films for television. His documental about the universal Catalan cellist was re-released in Andorra in a restored version in 1998.

1963
Ils ont tué Jaurès

1973
El món de Pau Casals

BENPAR, Carlos

Carlos Benpar Benito Para

Barcelona, 1948. Carlos Benito Para es cinéfilo contumaz desde su infancia, comenzó muy pronto a rodar cortos amateurs. Varios de sus films han tenido problemas de producción, estrenándose con retraso y modificaciones. Sus cortos son: El hachazo (1968), Tom y las moscas (1970), La forma ovalar (1971), 6 de maig: blaugrana al vent (1978), Breve trayectoria de unas aspas de molino (con el seudónimo Luis Rodríguez, 1980), Otra página de la vida / Buenas intenciones (1983) y Momento crítico / Moment crític (1984). Es autor de varios libros de cine. Fue uno de los 15 fundadores del Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya.

Barcelona, 1948. Carlos Benito Para es cinèfil contumaç des de la infantesa, començà molt aviat a rodar curts amateurs. Diversos dels seus films han tingut problemes de producció, estrenant-se amb retard i modificacions. Els seus curts són: El hachazo (1968), Tom y las moscas (1970), La forma ovalar (1971), 6 de maig: blaugrana al vent (1978), Breve trayectoria de unas aspas de molino (amb el pseudònim Luis Rodríguez, 1980), Otra página de la vida / Buenas intenciones (1983) y Momento crítico / Moment crític (1984). És autor de diversos llibres de cinema. Fou un dels 15 fundadors del Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya.

Barcelona, 1948. Carlos Benito Para is a fanatical film lover from his childhood and he got started really young to shot amateur short movies. Several of his films had production troubles and had to be opened in delay and modifications. His short movies are: El hachazo (1968), Tom y las moscas (1970), La forma ovalar (1971), 6 de maig: blaugrana al vent (1978), Breve trayectoria de unas aspas de molino (with the pseudonymous Luis Rodríguez, 1980), Otra página de la vida / Buenas intenciones (1983) and Momento crítico / Moment crític (1984). He has written several books about cinema. He was one of the 15 founders of the “Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya”.

1973
Soplo de esplendor

1975
El jovencito Drácula

1982
Escapada final

1983
De mica en mica s'omple la pica / Dinero negro (material rodado en 1977 con el título El procedimiento, con escenas adicionales)

1986
La veritat oculta / La verdad oculta

1990
Capità Escalaborns / Capitán Escalaborns

1993
El cazador furtivo

2004
Cineastas contra magnats / Cineastas contra magnates

2005
Cineastas en acció / Cineastas en acción

2007
La venjança del proscrit / La venganza del proscrito

2008
Al final de la vida
N de Nunes
(codir. Santiago Lapeira y Joan Vall)

2010
¿Dónde se nacionaliza la marea

2011
El gèner femení

BERRAONDO CAVALLÉ, Francesc Xavier

Francesc Xavier Berraondo Cavallé

Barcelona, 1958. Licenciado en Ciencias de la Información por la UAB. Entre 1976 y 1983 desempeñó varias tareas en TVE como reportero, guionista, ayudante de realización y director de varios programas. Entre 1983 y 2001 dirige diversos programas en TV3. A partir de ese año trabaja como director y guionista free lance. Es autor del libro Teorema dels cossos que s’atrauen (2003).

Barcelona, 1958. Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Entre 1976 i 1983 exercí diverses tasques a TVE com a reporter, guionista, ajudant de realització i director de diversos programes. Entre 1983 i 2001 dirigeix diversos programes a TV3. A partir d’aquell any treballa com a director i guionista free lance. És autor del llibre Teorema dels cossos que s’atrauen (2003).

Barcelona, 1958. He was graduated in Informational Sciences at the UAB. Between 1976 and 1983 he did several works at TVE as a reporter, scriptwriter, production assistant and director of several TV programs. From 1983 to 2001 he directed several programs at TV3. From that year he worked as a director and scriptwriter free lance. He is the writer of the book Teorema dels cossos que s’atrauen (2003).

2005
Working class, la historia del último parado

2011
Children's corner

BETRIU, Francesc

Francesc Betriu Cabeceran

Organyà (Lleida), 1940. Es licenciado en Sociología. Durante el servicio militar en África dirigió una compañía teatral y realizó una gira por varios cuarteles. Ingresa en la EOC, pero es expulsado por motivos "administrativos". Funda la productora de cortos In-Scram. Fue redactor jefe del Nuevo Fotogramas. En 1989 recibió el Premio Cinematográfico de la Generalitat de Catalunya al mejor director y sus films La plaça del Diamant y Sinatra recibieron el Premio de la Generalitat en 1982 y 1989, respectivamente, a la mejor película. Rodó para TVE la serie Vida privada (1987).

Organyà (Lleida), 1940. És llicenciat en Sociologia. Durant el servei militar a Àfrica dirigí una companyia de teatre i realitzà una gira per diverses casernes. Ingressa a la EOC, però és expulsat per motius “administratius”. Funda la productora de curts In-Scram. Fou redactor en cap del Nuevo Fotogramas. Al 1989 rebé el Premi Cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya al millor director i els seus films La plaça del Diamant i Sinatra reberen el Premi de la Generalitat al 1982 i 1989, respectivament, a la millor pel•lícula. Rodà per a TVE la sèrie Vida privada (1987).

Organyà (Lleida), 1940. He has a Bachelor in Sociology. During his military service in Africa he directed a theatre company and he organized a tour through several barracks. He entered the EOC but was expelled because of “administrative” reasons. He founded the short movies’ production company called In-Scram. He was the chief scriptwriter of Nuevo Fotogramas. In 1989 he received the Premi Cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya for the best director and also for the best movie for La plaça del Diamant and Sinatra in 1982 and 1989 respectively. He directed the serial Vida privada (1987) for TVE.

1972
Corazón solitario

1974
Furia española

1976
La viuda andaluza

1980
Los fieles sirvientes

1982
La plaça del Diamant / La plaza del Diamante

1985
Réquiem por un campesino español

1988
Sinatra / Sinatra

1996
La duquesa Roja

1997
Una pareja perfecta

2001
El Paraíso ya no es lo que era

2009
Mónica del Raval

BIADIU, Ramon

Ramon Biadiu Cuadrench

Súria (Barcelona), 1906 - Barcelona, 1984. Montador de la primera época del cine sonoro, fue jefe de los estudios de doblaje de la MGM e iniciador en los años treinta de la escuela de documentalistas. Al estallar la Guerra Civil pertenecía a la Secció de Cinema de la Generalitat –Laya Films– como reportero. En 1978 publicó en colaboración con Josep M. Caparrós la monografía Petita historia del cinema de la Generalitat (1932-1939). Su labor en conjunto fue galardonada por el Gobierno catalán en 1982 con la Medalla Francesc Macià y el Premi de Cinematografia de la Generalitat. En 2007, su hija Mercè y el mismo Caparrós publicaron una biografía titulada Ramon Biadiu (1906-1984). Cineasta d’avantguarda.

Súria (Barcelona), 1906 - Barcelona, 1984. Muntador de la primera època del cinema sonor, fou cap dels estudis de doblatge de la MGM i iniciador als anys trenta de la escola de documentalistes. En esclatar la Guerra Civil pertanyia a la Secció de Cinema de la Generalitat –Laya Films– com a reporter. El 1978 publicà, en col•laboració amb Josep M. Caparrós, la monografia Petita historia del cinema de la Generalitat (1932-1939). La seva tasca en conjunt fou guardonada pel Govern català al 1982 amb la Medalla Francesc Macià i el Premi de Cinematografia de la Generalitat. Al 2007, la seva filla Mercè i el mateix Caparrós publicaren una biografia titulada Ramon Biadiu (1906-1984). Cineasta d’avantguarda.

Súria (Barcelona), 1906 - Barcelona, 1984. He was a film editor from the first period of the movies with sound. He was chief at the dubbing studios of MGM and started the school of documentary makers in the thirties. When the Civil War started he was member of the Secció de Cinema de la Generalitat –Laya Films– as a reporter. In 1978 he published in collaboration with Josep M. Caparrós the monograph Petita historia del cinema de la Generalitat (1932-1939). His work as a hole was awarded in 1982 by the Catalan Government with the Medalla Francesc Macià and el Premi de Cinematografia de la Generalitat. In 2007 his daughter Mercè together with Caparrós published a biography called Ramon Biadiu (1906-1984). Cineasta d’avantguarda.

1932
D’excursió per l’Alt Berguedà
El Port. Impressió matinal
Noticiari Català núm. 1
Un dia per a la Història

1934
La ruta de Don Quijote / En un lugar de la Mancha (2ª versión, 1952)
Un río bien aprovechado

1935
València

1937
Delta de l'Ebre / Arrozales
Ollaires de Breda / Alfareros
El vi / El Priorat / El vino
Els tapers de la Costa / Industria del corcho


1938
Catalunya màrtir
Conquesta de Terol / Conquista de Teruel 
(codir. Manuel Berenguer),
Transformació de la indústria al servei de la guerra
Vall d’Aran

1947
El Valle de Tena

1952
El Padre Vitoria, S.J.
Camino de Miés
Vittoria en fiestas
III Congreso de Enfermedades del Tórax

1953
Taüll. La pintura románica / Tahull. La pintura románica catalana
La guardia de la ciudad
Festa de Sant Eloi
La cuna del gran vino

1954
Hombres del 88
Jornada memorable

1964
Diada del Llibre

BIGAS LUNA

José Juan Bigas Luna

Barcelona, 1946 - La Riera (Tarragona), 2013. Estudió Ciencias Económicas en la UB y Diseño en escuelas privadas. Comenzó como decorador y pintor en su propio taller. Tras su debut cinematográfico dirigió una serie de cortos: Carles Riart, Juan Sevilla, Mona y Temba (los tres de 1977), Consol Tura (1978). En 1977 realizó 11 cortos pornográficos con el título genérico de Historias impúdicas. En 1984, produjo para la TV3 la serie infantil Kiu. En la actualidad, continúa exhibiendo su obra plástica en exposiciones y dirige un Taller de cine digital. En el 2002 realizó el corto Collar de moscas. Fue uno de los 15 fundadores del Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya.

Barcelona, 1946 - La Riera (Tarragona), 2013. Estudià Ciències Econòmiques a la UB i Disseny en escoles privades. Començà com a decorador i pintor al seu propi taller. Després del seu debut cinematogràfic dirigí una sèrie de curts: Carles Riart, Juan Sevilla, Mona y Temba (els tres de 1977), Consol Tura (1978). El 1977 realitzà 11 curts pornogràfics amb el títol genèric d’Historias impúdicas. Al 1984, produí per a TV3 la sèrie infantil Kiu. Actualment, continua exhibint la seva obra plàstica en exposicions i dirigeix un Taller de cinema digital. El 2002 realitzà el curt Collar de moscas. Fou un dels 15 fundadors del Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya.

Barcelona, 1946 - La Riera (Tarragona), 2013. He studied Economics at the UB and Design at private schools. He started as a decorator and painter in his own workshop. After making his debut in cinema he directed some short movies: Carles Riart, Juan Sevilla, Mona y Temba (the three of them from 1977), Consol Tura (1978). In 1977 he directed 11 pornographic short movies with the generic title of Historias impúdicas. In 1984 he produced for TV3 the children’s serial Kiu. Nowadays he continues showing his fine art works in expositions and he directs a Workshop of digital cinema. In 2002 he directed the short movie Collar de moscas. He was one of the founders of the Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya.

1976
Tatuaje

1978
Bilbao

1979
Caniche

1981
Renacer

1985
Lola

1986
Angoixa / Angustia

1990
Las edades de Lulú

1992
Jamón Jamón

1993
Huevos de oro

1994
La teta i la lluna / La teta y la luna

1995
Bambola
Lumière y compañía / Lumière et Cie.
(codir. Merzak Allouache, Theo Angelopoulos, Vicente Aranda, Gabriel Axel, John Boorman, Youssef Chahine, Alain Corneau, Costa-Gavras, Raymond Depardon, Yaco van Dormael, Francis Giraud, Peter Greenaway, Lasse Hallström, Michael Haneke, Hugh Hudson, James Ivory, Hugh Hudson, Gaston Kaboré Abbas Kiarostami Cédric Klapisch Andrei Konchalovsky Spike Lee Claude Lelouch David Lynch Ismail Merchant Claude Miller Sarah Moon Idrissa Ouedraogo Arthur Penn Lucian Pintilie Jacques Rivette Helma Sanders-Brahms Jerry Schatzberg Nadine Trintignant Fernando Trueba Liv Ullmann Régis Wargnier Wim Wenders, Yoshishige Yoshida, Zhang Yimou)

1996
La camarera del Titanic

1999
Volavérunt

2001
Son de mar

2006
Yo soy la Juani



2010
Di Di Hollywood

BLANCO, Josep Maria

Josep Maria Blanco Martínez

Barcelona, 1935. Empezó trabajando para el cine publicitario y ha sido actor en más de cuarenta films y en diversas obras teatrales. Su primer cortometraje, Complexus, es de 1967. Con su debut en el largometraje obtuvo el premio al mejor film en el Certamen Internacional de Cine Infantil y Juvenil de Gijón. Fue elegido presidente de la Asociación Internacional del Film de Animación en 1999.

Barcelona, 1935. Començà treballant per al cinema publicitari i ha estat actor en més de quaranta films i en diverses obres teatrals. El seu primer curtmetratge, Complexus, és de 1967. Amb el seu debut en el llargmetratge obtingué el premi al millor film al Certamen Internacional de Cine Infantil y Juvenil de Gijón. Fou escollit president de la Asociación Internacional del Film de Animación el 1999.

Barcelona, 1935. He started working for the commercial’s cinema and he was an actor for more than forty films and in several theatre plays. His first feature film, Complexus, is from 1967. With his debut in that feature film he was awarded at the “Certamen Internacional de Cine Infantil y Juvenil de Gijón”. He was elected president of the International Association of the Animation Films in 1999.

1978
Oscar, Kina i el làser / Òscar, Kina y el láser

1988
Bo i tendre com un àngel / Bueno y tierno como un ángel

BLAY, José María

José María Blay Castillo

Productor, guionista y realizador nacido en Valencia en 1901. Distribuidor cinematográfico barcelonés, fue director-gerente sucesivamente de Febrer y Blay, Balet y Blay y Cinedía S.A. El año 1929 produjo el film propagandístico La España de hoy, de Francesc Gargallo, que algunos le atribuían como director. En la década de los 40 fue vicepresidente de la Cámara de Defensa Cinematográfica Española y, auque fue supervisor de dos films de animación dibujados por Arturo Moreno, figuró en los títulos de crédito como director.

Productor, guionista i realitzador nascut a València al 1901. Distribuïdor cinematogràfic barceloní, fou director-gerent successivament de Febrer i Blay, Balet i Blay i Cinedía S.A. L’any 1929 produí el film propagandístic La España de hoy, de Francesc Gargallo, que alguns li atribuïen com a director. A la dècada dels 40 fou vice-president de la Cámara de Defensa Cinematográfica Española i, tot i que fou supervisor de dos films d’animació dibuixats per Arturo Moreno, figurà als títols de crèdit com a director.

He was a producer, scriptwriter and director that were born in 1901 in Valencia. He was a cinema distributor from Barcelona and was also the manager-director of Febrer i Blay, Balet i Blay and Cinedía S.A. In 1929 he produced the propagandistic film La España de hoy, by Francesc Gargallo, film that some ones were attributing to him as the director. In the forties he was the vice-president of the “Cámara de Defensa Cinematográfica Española” and he was listed as a director in the credit titles even if in fact he was the supervisor of the animation films drawn by Arturo Moreno.

1945
Garbancito de la Mancha (codir. Artuno Moreno)

1947
Alegres vacaciones (codir. Arturo Moreno)

1951
Sueños de Tay-Pi (codir. Franz Winterstein)

BLAY, Manuel

Manuel Farré de Calzadilla

Madrid, 1911 – Barcelona, 2004. Era estudiante de Medicina cuando fue apresado en 1937 en Madrid, acusado de espía por el Gobierno de la República. Finalizada la guerra fue guionista de cine y teatro de los 40 y 50, hasta que se marchó a Sudamérica, firmando sus películas y obras teatrales como Manuel Blay. A su regreso se instaló en la Ciudad Condal. En 1999 publicó su primera novela La guerra que yo viví.

Madrid, 1911 – Barcelona, 2004. Era estudiant de Medicina quan fou detingut al 1937 a Madrid, acusat d’espia pel Govern de la República. Finalitzada la guerra fou guionista de cinema i teatre dels 40 i 50, fins que se n’anà a Sud-amèrica, signant les seves pel•lícules i obres teatrals com a Manuel Blay. Quan retornà s’instal•là a la Ciutat Comtal. Al 1999 publicà la seva primera novel•la La guerra que yo viví.

Madrid, 1911 – Barcelona, 2004. He was a Medicine’s student when he was captured in 1937 in Madrid accused by the Republic’s Government of being a spy. When the war finished he was scriptwriter of cinema and theatre of the 40’s and 50’s until he moved to Sud-america, signing his films and theatre plays as Manuel Blay. When he came back he settled down in Barcelona. In 1999 he published his first novel called La guerra que yo viví.

1943
Deber de esposa
El triunfo del amor

BOADELLA, Albert

Albert Boadella Oncins

Barcelona, 1943. Actor, director y dramaturgo. En 1962 funda Els Joglars, grupo dedicado a la mímica, pasando en 1972 al teatro hablado y radicalizando sus críticas contra políticos e instituciones. Han actuado en diversos países europeos y americanos. A nivel cinematográfico, participaron en Un invierno en Mallorca (Jaime Camino, 1969), su obra La torna fue rodada por Francesc Bellmunt en 1978 y han aparecido en cortometrajes, documentales y programas de televisión. Sus recuerdos personales y profesionales aparecen en Memorias de un Bufón (2001).

Barcelona, 1943. Actor, director i dramaturg. Al 1962 funda Els Joglars, grup dedicat a la mímica, passant al 1972 al teatre parlat i radicalitzant les seves crítiques contra polítics i institucions. Ha actuat en diversos països europeus i americans. A nivell cinematogràfic, participaren a Un invierno en Mallorca (Jaime Camino, 1969), la seva obra La torna fou rodada per Francesc Bellmunt al 1978 i ha aparegut en curtmetratges, documentals i programes de televisió. Els seus records personals i professionals apareixen a Memorias de un Bufón (2001).

Barcelona, 1943. He is an actor, director and dramatist. In 1962 he founded “Els Joglars”, a group dedicated to do mimics that in 1972 changed to the spoken theatre and radicalized its critics against politicians and institutions. He played in several European and American countries. In the cinema’s field he collaborated with Un invierno en Mallorca (Jaime Camino, 1969), his work La torna was shot by Francesc Bellmunt in 1978 and he appeared in short movies, documentals and TV programs. His personal and professional memories appear in Memorias de un Bufón (2001).

2003
¡Buen viaje, Excelencia!

BOFILL LEVÍ, Ricardo

Ricardo Bofill Leví

Barcelona, 1939. Ingresó en la UPC en 1956 y formó parte del primer sindicato democrático de estudiantes. Expulsado de la Universidad completó sus estudios en Suiza, aunque el título no le fue reconocido en España. Antes de dedicarse exclusivamente a la arquitectura, obteniendo prestigio, estuvo vinculado a la Escuela de Barcelona, rodando el cortometraje Circles (1966) así como otros filmados con Óscar Tusquets en formato subestándar. Su único largo fue atribuido al Departamento de Investigación del Taller de Arquitectura en el que formaban parte, además de él, Manuel Núnes Yanowski, Serena Vergano, José Agustín Goytisolo y Carlos Ruiz de la Prada.

Barcelona, 1939. Ingressà a la UPC al 1956 i formà part del primer sindicat democràtic d’estudiants. Expulsat de la Universitat completà els seus estudis a Suïssa, tot i que el títol no li fou reconegut a Espanya. Abans de dedicar-se exclusivament a l’arquitectura, obtenint prestigi, estigué vinculat a l’Escola de Barcelona, rodant el curtmetratge Circles (1966) així com altres filmats amb Óscar Tusquets en format sub-estàndard. El seu únic llarg fou atribuït al Departament d’Investigació del Taller d’Arquitectura en el qual formaven part, a més d’ell, Manuel Núnes Yanowski, Serena Vergano, José Agustín Goytisolo i Carlos Ruiz de la Prada.

Barcelona, 1939. He entered the UPC in 1956 and was part of the first democratic union of students. When he was expelled from the University he completed his studies in Switzerland but the degree he obtained was not recognized in Spain. Before devoting himself to architecture obtaining prestige, he was linked with “l’Escola de Barcelona” shooting the short movie Circles (1966) together with other short movies filmed with Óscar Tusquets in sub-standard formats. His only feature film was attributed to the “Departamento de Investigación del Taller de Arquitectura” of which were members, together with him, Manuel Núnes Yanowski, Serena Vergano, José Agustín Goytisolo and Carlos Ruiz de la Prada.

1970
Schizo

BOFILL MAGGIORA, Ricardo

Ricardo BOFILL MAGGIORA

Barcelona, 1965. Hijo del arquitecto Ricardo Bofill Levi, se graduó en Cine y Arquitectura en la Rice University, Houston, en 1987. En 1990 obtuvo el Master de Arquitectura en Harvard University, Cambridge. Tras vivir en los Estados Unidos se marchó a Londres para trabajar como realizador en la NBC/Super Channel. Tras una pequeña estancia en Madrid regresa y ejerce de profesor de Arquitectura en la Miami School. Se gradúa con un Master de dirección en la University of California (2003) y rueda su primer corto. Ha publicado las novelas Perséfone (1995), Bajo mi piel (1999) y ¡Yo no trago! (2002).

Barcelona, 1965. Fill de l’arquitecte Ricardo Bofill Levi, es graduà en Cinema i Arquitectura a la Rice University, Houston, el 1987. Al 1990 obtingué el Màster d’Arquitectura a Harvard University, Cambridge. Després de viure als Estats Units se n’anà a Londres per a treballar com a realitzador a la NBC/Super Channel. Després d’una petita estada a Madrid, retorna i exerceix de professor d’Arquitectura a la Miami School. Es gradua amb un Màster de direcció a la University of California (2003) i roda el seu primer curt. Ha publicat les novel•les Perséfone (1995), Bajo mi piel (1999) i ¡Yo no trago! (2002).

Barcelona, 1965. He is the son of the architect Ricardo Bofill Levi and got a degree in Cinema and Architecture at the Rice University, Houston, in 1987. In 1990 he got the Architecture Master at the Harvard University, Cambridge. After living in the United States he moved to London to work as a director for the NBC/Super Channel. After a short stay in Madrid, he came back and worked as an architecture professor at the Miami School. He graduated with a Direction Master at the University of California (2003) and shot his first short movie. He has published the novels Perséfone (1995), Bajo mi piel (1999) and ¡Yo no trago! (2002).

2004
Hot Milk

BONETE, Juan Carlos

Juan Carlos Bonete Dalmau

Barcelona, 1964. Es el creador de la Promotora del Cortometraje y organizó la Primera Gira Nacional del Cortometraje por un total de diecisiete ciudades. Su primer corto, Piel de piedra, participó en diversos festivales.

Barcelona, 1964. És el creador de la Promotora del Cortometraje i organitzà la Primera Gira Nacional del Cortometraje per un total de disset ciutats. El seu primer curt, Piel de piedra, participà en diversos festivals.

Barcelona, 1964. He is the creator of the “Promotora del Cortometraje” and organized the “Primera Gira Nacional del Cortometraje” in a total of seventeen cities. His first short movie, Piel de piedra, participated in several festivals.

1991
Nunca estás en casa

1992
Un único deseo

BORRELL, José María

José María Borrell Balsells

Barcelona, 1964. Su primer largometraje relata, en un tono desenfadado, el momento final de una operación de contrabando. Anteriormente había dirigido dos cortos como Maldita suerte (1993) o El nacimiento de un imperio (1997). Su último cortometraje es El mundo es tuyo (2004). Es socio fundador de la productora audiovisual Góndola Films (2001), con sede en Sevilla.

Barcelona, 1964. El seu primer llargmetratge relata, en un to despreocupat, el moment final d’una operació de contraban. Anteriorment, havia dirigit dos curts com ara Maldita suerte (1993) o El nacimiento de un imperio (1997). El seu últim curtmetratge és El mundo es tuyo (2004). És soci fundador de la productora audiovisual Góndola Films (2001), amb seu a Sevilla.

Barcelona, 1964. His first feature film explains in an easy-going way the final moment of a smuggling transaction. Previously, he had directed two short movies: Maldita suerte (1993) and El nacimiento de un imperio (1997). His last short movie is El mundo es tuyo (2004). He is a founder of the audiovisual production company called Góndola Films (2001), with headquarters in Sevilla.

1999
El árbol del penitente

BOSCH, Carles

Carles Bosch Ariso

Barcelona, 1952. Es reportero del programa 30 minuts de TV3 desde su creación en 1984. Para esta cadena televisiva ha cubierto para el Telenotícies algunos acontecimientos internacionales de trascendencia; ha dirigido documentales de actualidad; y también es el autor y director de una serie documental de cinco capítulos, Històries del Carib. Entre los premios más importantes que ha recibido está el Ondas Internacional de 1990 por Txecoslovàquia: el cor de la revolta. Balseros fue finalista en los Oscars como mejor largometraje documental. Recibió el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat (2003).

Barcelona, 1952. És reporter del programa 30 minuts de TV3 des de la seva creació al 1984. Per a aquesta cadena televisiva ha cobert per al Telenotícies alguns esdeveniments internacionals de transcendència; ha dirigit documentals d’actualitat; i també és l’autor i director d’una sèrie documental de cinc capítols, Històries del Carib. Entre els premis més importants que ha rebut està l’Ondas Internacional de 1990 per Txecoslovàquia: el cor de la revolta. Balseros fou finalista als Òscars com a millor llargmetratge documental. Rebé el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat (2003).

Barcelona, 1952. He is a reporter of the TV3 documental program 30 minuts from its creation in 1984. For this channel he covered for the “Telenotícies” some relevant international events; he directed currently documentals and he is also the director and author of a documental serial of five chapters, Històries del Carib. One of the most important awards he got is the International Ondas of 1990 for Txecoslovàquia: el cor de la revolta. Balseros was finalist at the Oscars for best documental film. He got the “Premi Nacional de Cinema de la Generalitat (2003)”

2002
Balseros (codir. Josep Maria Domènech)

2007
Septiembres

2010
Bicicleta, cullera i poma

BOSCH, Eduard

Eduard Rodríguez Bosch

Barcelona, 1962. Es licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad de Navarra y cursó estudios de Guión en el American Film Institute (Los Ángeles). Ha trabajado como guionista y director, tanto para el cine como la televisión. Su primer largometraje –tras un mediometraje análogo– aborda el tema del terrorismo.

Barcelona, 1962. És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra i cursà estudis de Guió a l’American Film Institute (Los Ángeles). Ha treballat com a guionista i director, tant per a cinema com per a la televisió. El seu primer llargmetratge –després d’un migmetratge anàleg– aborda el tema del terrorisme.

Barcelona, 1962. He is graduated in Informational Sciences by the Universidad de Navarra and studied Scriptwriting at the American Film Institute (Los Angeles). He worked as a scriptwriter and director for the cinema and also for the television. His first feature film –after an analogous half-length film- is about terrorism.

1999
El viaje de Arián

2007
Ángeles S.A

BOSCH, Juan

Juan Bosch Palau

Valls (Tarragona), 1925. Se adentró en el mundo del cine desempeñando labores técnicas y recorriendo el escalafón profesional en varios estudios cinematográficos situados en la Ciudad Condal. En 1961, codirigió junto a Josep Maria Forn el cortometraje Gaudí. Durante los años 70 rodó varios westerns en coproducción con Italia con el seudónimo de John Wood.

Valls (Tarragona), 1925. S’endinsà en el món del cinema exercint tasques tècniques i recorrent l’escalafó professional en diversos estudis cinematogràfics situats a la Ciutat Comtal. Al 1961 codirigí, juntament amb Josep Maria Forn, el curtmetratge Gaudí. Durant els anys 70 rodà diversos westerns en coproducció amb Itàlia amb el pseudònim de John Wood.

Valls (Tarragona), 1925. He started with the cinema doing technical works and practicing on different professional positions in several cinema studies placed in Barcelona. In 1961 co-directed, together with Josep Maria Forn, the sort movie Gaudí. During the seventies he shot several westerns co-producing with Italy, with the pseudonymous John Wood.

1957
Sendas marcadas

1959
A sangre fría

1961
Regresa un desconocido
El último verano


1962
Bahía de Palma

1963
Sol de verano

1965
El castigador

1967
El terrible de Chicago

1968
La viudita ye-yé
Chico-chica-boom


1969
Investigación criminal

1970
La diligencia de los condenados
Abre tu fosa, amigo... llega Sabata

1971
Los buitres cavarán tu fosa
Una bala marcada

1972
Dallas, Tu fosa será la exacta..., amigo
Los mil ojos del asesino

1973
La caza del oro
Juan a las ocho, Pablo a las diez
La muertre llama a las diez

1974
Exorcismo

1975
La dudosa virilidad de Cristóbal

1976
Cuando Conchita escapa no hay tocata

1977
Es pecado... pero me gusta
Plomo y sangre

1978
Mauricio, mon amour
Cuarenta años sin sexo

1979
La ciudad maldita

1980
Los locos vecinos del segundo

1982
¡Caray con el divorcio!
Un rolls para Hipólito