Història agrària dels Països Catalans (Volum 4) Segles XIX - XX
Emili Giralt i Raventós (dir.) Josep M. Salrach i Ramon Garrabou (coords.)
Aquest volum examina la "via particular" d’implantació de l’agricultura capitalista als Països Catalans, des de la revolució liberal fins a l’inici del segle XXI, amb les conseqüències de la integració de l’Estat espanyol a la Unió Europea.
El volum comença amb una presentació dels grans temes del període. En capítols successius són analitzats els aspectes principals que caracteritzen aquest procés i se’n discuteixen les interpretacions tradicionals, sovint resultat d’una visió idealitzada i anacrònica del capitalisme agrari, les quals han tendit a destacar el parcial, lent i moderat desenvolupament agrari. En el primer capítol s’hi examina el canvi institucional, des de la crisi de l’Antic Règim i la reforma agrària liberal fins a les polítiques agràries i el sistema d’herència, que conjuntament van ser crucials en l’arrelament del capitalisme agrari. El segon capítol tracta dels canvis en la base productiva, a partir de l’evolució demogràfica, els canvis en els sistemes productius i les innovacions tècniques. El capítol tercer analitza el procés creixent de mercantilització que es produí durant el període i el següent se centra en l’anàlisi de l’estructura de la propietat, formes de tinença de la terra i la transició alimentària, que han configurat el desenvolupament capitalista contemporani. El capítol cinquè versa sobre conflictivitat i associacionisme, des de les guerres carlines fins a la Guerra Civil. El sisè i últim capítol cobreix l’etapa que va des de l’autarquisme postbèl·lic dels anys quaranta fins a finals del segle XX, la qual va significar un espectacular creixement de la producció, juntament amb la fi del món pagès.